René Ala

diplomàtic francès

René Ala[1] (Tuïr, 30 de gener del 1934) és un polític nord-català que va ser ambaixador francès a diversos països abans de ser batlle d'Arles i president de la comunitat de municipis de l'Alt Vallespir. Mostrà les seves qualitats diplomàtiques al Líban el 1990, quan en difícils circumstàncies socorregué i asilà a l'ambaixada el deposat primer ministre Michel Aoun.

Infotaula de personaRené Ala

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Tuïr (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Batlle d'Arles
2001 – 2008
Ambassador of France to Portugal (en) Tradueix
1996 – 1998
← Alain GrenierPierre Brochand →
Ambaixador de França a la Santa Seu
1991 – 1993
← Jean-Bernard RaimondAlain Pierret →
Ambassador of France to Lebanon (en) Tradueix
1989 – 1991
← Paul BlancDaniel Husson (en) Tradueix →
Conseller municipal de França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Nacional de la França d'Ultramar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Esportrugbi a 13 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
Celtic de Paris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va estudiar al Liceu Aragó de Perpinyà; posteriorment ho feu al "Lycée Henri IV" i a la Facultat de Dret de París, i a la també parisenca École nationale de la France d'outre-mer (ENFOM), que era una institució que formava els administradors colonials (promoció del 1956).

L'agost del 1968[2] i encara a l'abril del 1971[3] era primer secretari de l'ambaixada francesa a Ciutat de Mèxic. Dos anys més tard, el 1973, era primer conseller a l'ambaixada de Madagascar. Del 31 de desembre del 1981 fins al 15 de febrer del 1984[4] va ser el representant francès a Nicaragua. De tornada a París, es va fer càrrec de la direcció de Polítiques de Desenvolupament al Ministeri de la Cooperació i el Desenvolupament.

Ambaixador al Líban modifica

Va ser designat ambaixador francès al Líban[5] del 1989 al 1991, i es mostrà favorable a la política de l'aleshores (1988-1990) primer ministre libanès, el general Michel Aoun, a qui concedí asil polític a l'ambaixada francesa[6] quan el govern libanès del president Elias Hrawi[7] el volia detenir. En els incidents que precipitaren la caiguda d'Aoun, tant l'ambaixada com la residència de l'ambaixador van ser bombardejades[8] per les tropes sirianes.

Destinacions posteriors modifica

Posteriorment va ser ambaixador de França davant la Santa Seu[9] del 1991 al 1993. Entre el 1993 i el 1995 va ser ambaixador al Senegal[10][11][12] i, en aquesta capacitat, signà un tractat bilateral[13] amb l'excolònia francesa. El 1996 i fins al 1998[14] va ser l'ambaixador gal a Portugal; el seu pas se saldà amb la signatura d'un acord bilateral[15] de cooperació en matèria d'educativa. Al desembre del 1998 es va retirar[16] amb data d'1 de març de l'any següent.

Presidí l'alcaldia d'Arles entre el 2001 i el 2008, i fou un dels 500 càrrecs electes [3] que auspiciaren la candidatura de Ségolène Royal a l'elecció presidencial del 2007. El 2005-2009 [4] presidia "ps-EAU" ("programme Solidarité-Eau"), un organisme francès que promovia el desenvolupament africà, especialment en temes de sanejament. També forma [5] part del consell d'administració de l'"Union des Blessés de la Face et de la Tête (UBFT) Les Gueules Cassées". Des del 2008 [6] i encara el 2012 [7] presideix la Comunitat de Municipis de l'Alt Vallespir.

El 1958 es va casar amb Janie Paillas, amb qui va tenir dues filles. Membre[1] de l'orde de la Legió d'Honor francesa, rebé els graus d'oficial (3 de març del 1992) i de comandant (1 de gener del 1998). En retirar-se, el govern li atorgà la categoria d'"Ambaixador de França" honorífic, una distinció que s'acorda rarament[12] i sempre a diplomàtics de mèrit.

Bibliografia modifica

  • Notes sur les relations entre les hommes et la terre dans les zones à Berbères du Bas-Chari tchadien (1958-1959), treball presentat a l'ENFOM

Notes modifica

  1. 1,0 1,1 René, Emile, Edouard de noms de fonts, segons el text del seu nomenament pel grau de comandant de la Legió d'Honor [1]
  2. Llista del personal diplomàtic a Mèxic el 1968[Enllaç no actiu]
  3. Llista al 1971[Enllaç no actiu]
  4. La Llista dels ambaixadors francesos a Nicaragua dona aquest període, per bé que el Canadian Almanac & Directory, 1982 el feia primer conseller a l'ambaixada d'Ottawa
  5. «Llista d'ambaixadors francesos al Líban». Arxivat de l'original el 2012-04-01. [Consulta: 9 febrer 2012].
  6. Notícia de l'època[Enllaç no actiu]
    Notícia de l'època al Baltimore Sun
    Notícia a l'ABC
    Michel Aoun s'exiliaria a França fins que el 2005 tornà al Líban, onze dies després de la retirada de les forces sirianes que, en primer lloc, l'havien expulsat.
  7. Amb qui René Ala s'hagué d'enfrontar en compliment de la seva funció representativa [2]
  8. Notícia del bombardeig a Los Angeles Times
  9. «Llista d'ambaixadors francesos al Vaticà». Arxivat de l'original el 2012-02-15. [Consulta: 9 febrer 2012].
  10. Històricament, l'ambaixador francès al Senegal també fa les mateixes funcions a Gàmbia
  11. Llista d'ambaixadors francesos al Senegal[Enllaç no actiu]
  12. 12,0 12,1 Andrée Dore-Audibert Propos irrévérencieux d'une épouse d'ambassadeur Paris: Karthala, 2002 ISBN 2845862709 p. 209, 217
  13. Tractat bilateral entre França i el Senegal
  14. Llista d'ambaixadors francesos a Portugal
  15. Decret 2007-5
  16. Document oficial amb la seva renúncia

Enllaços externs modifica