Obre el menú principal

Renat Nelli[1] o René Nelli [1](Carcassona, 20 de febrer de 190611 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es féu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana[2] i particularment del catarisme.

Infotaula de personaRenat Nelli
Nom original (fr) René Nelli
Biografia
Naixement 20 febrer 1906
Carcassona
Mort 10 març 1982 (76 anys)
Carcassona
Activitat
Ocupació Poeta, filòsof, professor d'universitat, romanista i historiador
Ocupador Universitat de Tolosa
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc).

Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l'Edat mitjana al Miègjorn o Midi i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a Fernand Niel o d'altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb Déodat Roché.

També va fundar, l'any 1981, el Centre national d'études cathares, renomenat més tard com a Centre d'études cathares-René Nelli.[3]

Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.

ObresModifica

En occità
  • Entre l'espèr e l'abséncia (1942)
  • Arma de vertat (1952)
  • Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
  • Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
  • Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)
En francès
  • Le Languedoc et le Comté de Foix, le Roussillon, Paris, Gallimard, 1958
  • Écritures cathares. La Cène secrète : Le Livre des deux principes : Traité cathare : Le Rituel occitan : Le Rituel latin : textes précathares et cathares présentés, traduits et commentés avec une introduction sur les origines et l'esprit du catharisme, 1959 (Monaco, éd. du Rocher, 1994 : recull de texts càtars)
  • L'érotique des troubadours, Toulouse, Privat, 1963
  • Le Roman de Flamenca, un art d'aimer occitanien au XIIIe siècle, Toulouse, Institut d'études occitanes, 1966
  • Le musée du Catharisme, Toulouse, Privat, 1966
  • Dictionnaire des hérésies et des mouvements hétérodoxes ou indépendants apparus dans le midi de la France depuis l'établissement du christianisme, Toulouse, Privat, 1968.
  • La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
  • Des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
  • Les Cathares, Marabout université, 1972.
  • La philosophie du catharisme, Paris, Payot, 1975.
  • Le Phénomène cathare - perspectives philosophiques et morales, Toulouse, Privat, 1988.
  • Les Grands arcanes de l'hermétisme occidental, Monaco, éd. du Rocher, 1991.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Calin, William. Minority Literatures and Modernism: Scots, Breton, and Occitan, 1920-1990. Toronto: University of Toronto Press, 2000, p. 181, 200. ISBN 978-0802083654 [Consulta: 17 maig 2015]. 
  2. «René Nelli». BABELIO. [Consulta: 17 maig 2015].
  3. «Un fondateur : René Nelli». Centre d'Etudes Cathares - René Nelli. [Consulta: 17 maig 2015].