Renault

empresa fabricant d'automòbils

Renault S.A. és un fabricant d'automòbils francès.[1] Fundada pels germans Louis, Marcel i Fernand Renault l'any 1898, l'empresa va tenir un paper essencial durant la Primera Guerra Mundial (activitats d'armament, producció de motors d'avions, tanc Renault FT).[2]

Infotaula d'organitzacióRenault
Renault logo.jpg
Renault Megane E-Tech IAA 2021 1X7A0071.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimLouis Renault, Marcel Renault i Fernand Renault Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa
fabricant d'automòbils
negoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria automotriu Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 desembre 1898 Modifica el valor a WikidataBoulogne-Billancourt Modifica el valor a Wikidata
FundadorLouis Renault, Marcel Renault i Fernand Renault Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixautomòbil, vehicle comercial lleuger i camió Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(Euronext RNO) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJean-Dominique Senard (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capLuca de Meo (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats179.565 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deNissan (15%).
França (15.01%).
Mercedes-Benz Group (3.1%). Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Part deAliança Renault-Nissan-Mitsubishi
CAC 40 (1995–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Capital propi35.331 M€ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals55.537 M€ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net19.000.000 € (2019) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals122.171 M€ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webrenaultgroup.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Renault Twitter: Groupe_Renault Instagram: grouperenault Youtube: UCjpe-FourUgOLzzPu9qV4qg Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

L'empresa va ser nacionalitzada (1945)[1] al final de la Segona Guerra Mundial, acusada de col·laboració amb l'ocupant alemany, i es convertí en la Régie Nationale des Usines Renault.[1] “Aparador social” de França, es va privatitzar durant la dècada de 1990. Va utilitzar l'automobilisme per promocionar els seus productes i es va diversificar en molts sectors. La seva història està marcada per nombrosos conflictes laborals però també per grans avenços socials que han marcat la història de les relacions socials a França (per exemple, els acords de 1955 instituint entre d'altres la 3a setmana de permís retribuït, 1962 amb la 4a setmana de vacances retribuïdes, o l'"Acord de vida" de 1989). El grup Renault té 38 fàbriques arreu del món.[3]

Està vinculat als fabricants japonesos Nissan des de 1999 i Mitsubishi des de 2017,[4] a través de l'aliança Renault-Nissan-Mitsubishi que, en el primer semestre de 2017, va ser el primer fabricant d'automòbils del món.[5] El grup Renault té fàbriques i filials a tot el món.

El 2014, Renault va vendre 2,71 milions d'unitats, un 3,2% més que el 2013 15, especialment a Europa: Renault (+ 9,4%) i Dacia (+ 24,2%). El Renault Zoe és el segon cotxe elèctric més venut a Europa.

L'any 2013, Renault ocupava la primera posició amb les emissions de CO2 més baixes d'Europa 16. El 2017, però, les proves realitzades a Europa van situar Renault entre els dos fabricants amb més vehicles amb emissions d'òxids de nitrogen perillosos per a la salut.[6]

El 2016, Renault va aconseguir un any rècord en vendes, amb un total de 3,18 milions de vehicles venuts a tot el món sota les marques Renault, Dacia i Renault Samsung Motors.

HistòriaModifica

 
Renault 4 CV

La corporació Renault es va fundar l'any 1898 com a Société Renault Frères per Louis Renault (1877-1944) i els seus germans Marcel i Fernand.

Louis era un jove i brillant aspirant a enginyer que ja havia dissenyat i fabricat força vehicles abans d'agrupar-se amb els seus germans. Louis i els seus germans van poder perfeccionar les seves habilitats pels negocis quan van treballar a l'empresa tèxtil del seu pare: Louis controlava la producció, Marcel i Fernand gestionaven la companyia. Els germans immediatament van reconèixer el potencial publicitari pels seus vehicles, en participar en les competicions automobilístiques. La companyia es va fer conèixer ràpidament aconseguint un èxit instantani a la primera de les curses interurbanes de França, el que va contribuir a una ràpida expansió.

Tant Louis com Marcel Renault van competir amb vehicles de la companyia, però Marcel va morir en un accident durant la cursa de París a Madrid del 1903.

Encara que Louis Renault no va participar mai més en una cursa, la seva companyia va continuar implicant-se en aquest tipus d'esdeveniments, incloent-hi el seu Renault AK 90CV, que va guanyar el primer Grand Prix d'automobilisme el 1906. Louis va agafar el control total de l'empresa –ja que era l'únic germà que quedava– quan Fernand es va retirar per raons de salut.

La reputació de Renault per la innovació va ser forjada des de ben aviat – el 1902 Renault va llençar al mercat el primer sedan, i també la patent del primer turbocompressor. A la mateixa època, els cotxes eren un objecte de luxe i el preu dels Renault més petits, d'uns 3000 francs, reflectia aquest fet; es tractava d'una quantitat de diners que un treballador normal trigaria uns deu anys a aconseguir.

A més de cotxes, Renault manufacturava taxis, autobusos i vehicles comercials als anys anteriors a la primera Guerra Mundial i, durant la guerra (1914-1918) va expandir el seu negoci a la munició, els avions militars i vehicles com el revolucionari tanc Renault FT-17. Va esdevenir l'empresa líder en la manufactura de motors d'avió. L'èxit dels dissenys militars de la companyia van ser tals que va ser honorada pels aliats per les contribucions a la victòria aliada. Al final de la guerra, Renault era la primera companyia industrial a França.

Al període d'entreguerres del segle xx, Louis Renault va ampliar l'enfocament de la seva companyia, en produir maquinària industrial i agrícola. Tot i així, a Renault li costava competir amb el cada cop més popular, petit i accessible «cotxe de la gent» de Volkswagen i Fiat, mentre que els problemes a la borsa afectaven adversament el creixement de la companyia.

Post-GuerraModifica

 
Renault Twingo

Durant la Segona Guerra Mundial, les fàbriques de Louis Renault van treballar per l'Alemanya Nazi i per això fou arrestat en l'alliberament de França el 1944 i va morir a la presó abans de poder preparar la seva defensa. Una autòpsia va provar que el seu coll havia estat trencat, el que va suggerir que es tractava d'un assassinat. L'1 de gener de 1945, per decret de de Gaulle, l'empresa va ser expropiada pòstumament a Louis Renault i el 16 de gener de 1945 es va nacionalitzar formalment com Régie Nationale des Usines Renault sota la direcció de Pierre Lefaucheux.[7] Durant la guerra Louis Renault va desenvolupar en secret el motor posterior per al Renault 4CV, que es va llançar el 1946 i es va mantenir en producció fins al 1961. El seu model insígnia, el Renault Frégate de 2 litres i 4 cilindres es va presentar el 1951 i el va seguir el Renault Dauphine, que es va vendre bé a l'estranger, inclosos Àfrica i Amèrica del Nord. Tanmateix, es va quedar obsolet amb força rapidesa en comparació amb Chevrolet Corvair. Altres cotxes llançats durant aquest període inclouen el Renault 4, del qual competia amb el Citroen 2CV, i el Renault 10 i el Renault 16, més exclusiu llançat el 1966.[8]

Vehicles industrialsModifica

A més de cotxes, Renault també ha estat un productor important d'altres tipus de vehicles a través de les seves filials. Fins a principis del segle xxi va fabricar camions, autobusos i maquinària agrícola, i en èpoques anteriors també havia fabricat vehicles militars, material ferroviari i motors d'avions.[1][9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Renault». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Renault 14-18» (en francès), 20-09-2014. [Consulta: 20 setembre 2014].
  3. Renault.com
  4. Avec Lada, l'Alliance Renault-Nissan vise 10 % du marché mondial, Le Point, Plantilla:Date-
  5. «Renault-Nissan, premier constructeur automobile mondial au premier semestre 2017» (en francès), 28-07-2017. [Consulta: 2 juny 2020].
  6. «Pollution : Renault, le mauvais élève européen» (en francès). France Culture, 12-05-2017. [Consulta: 16 maig 2017].
  7. Guerrier, Sophie. «16 gener 1945: Renault devient la «Régie nationale des usines Renault»» (en francès). Le Figaro, 16-01-2015. [Consulta: 5 desembre 2020].
  8. «A brief history of Renault» (en anglès). OSV. [Consulta: 5 desembre 2020].
  9. «Histoire de Renault en bref» (en francès). Renault Histoire. [Consulta: 28 gener2022].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Renault