Obre el menú principal

La reproducció social, en sociologia, és el conjunt de processos biològics, demogràfics, socials, econòmics i culturals que deriven en l’existència i prevalença d'una societat i dels diferents grups de classes socials que la conformen[1]

Una de les definicions més actuals i complertes, és la que ens ofereix Carmelita Yazbeck[2][3]

El concepte de reproducció social es refereix a la manera com són produïdes i reproduïdes les relacions socials en aquesta societat. En aquesta perspectiva la reproducció de les relacions socials és entesa com la reproducció de la totalitat de la vida social, el que engloba no només la reproducció de la vida material i de la manera de producció sinó també la reproducció espiritual de la societat i de les formes de consciència social a través de les quals l'home es posiciona en la vida social. D'aquesta manera, la reproducció de les relacions socials és la reproducció de determinat mode de vida, de la quotidianitat, de valors, de pràctiques culturals i polítiques i de la manera com es produeixen les idees en la societat. Idees que s'expressen en pràctiques socials, polítiques, culturals, i en patrons de comportament i que acaben per transcendir a tota la trama de relacions de la societat.


Contingut

ConceptualitzacióModifica

Les teories de la reproducció són un conjunt de teories educatives desenvolupades en el marc de la sociologia de l'educació que entenen que l'educació és un mitjà mitjançant el qual es reprodueixen o perpetuen les relacions socials desiguals vigents. A diferència de les teories pedagògiques que projecten intervencions sobre l'educació, les teories educatives de la reproducció només intenten descriure i explicar el funcionament de l'escola, destacant fonamentalment el seu paper reproductor. És aquí, on presenten el debat entre diferents autors i corrents de pensaments.

Els principals exponents d'aquest corrent són Louis Althusser amb la seva teoria dels aparells ideològics d'Estat,[4] Christian Baudelot i Roger Establet qui ofereixen dades científiques per sostenir la teoria d'Althusser amb investigacions sobre les "dues xarxes d'escolarització" a França, els nord-americans Samuel Bowles i Herbert Gintis amb la seva "teoria de la correspondència" i Pierre Bourdieu, Jean-Claude Passeron i Basil Bernstein qui posen l'èmfasi en la "reproducció social/cultural".

Components de la reproducció socialModifica

Si ens centrem en el concepte de reproducció social, observem que el mateix concepte, per a diferents autors, inclou connotacions diferents. És a dir, cal tenir en compte els diferents enfocaments teòrics/ i corrents epistemològiques d'alguns autors que consideren aquest terme com esferes individuals, tenint en compte sempre la seva pròpia adjectivació.

Així doncs, observem que el concepte de reproducció social, depenent de diferents autors, inclou les següents connotacions:

HistòriaModifica

Les teories de la reproducció, van sorgir en els anys 60, anys 70 i anys 80 principalment a França i Estats Units, encara que la seva influència s'estendria a la resta del món. El marc teòric en què se situen és el marxisme, centrat en el concepte del capitalisme. Cal esmentar, que les teories de la reproducció, provenen de diversos camps disciplinaris, com la filosofia, l'economia, la sociologia o l'antropologia cultural.

Si ens centrem en la nostre temàtica, la reproducció social, l'entenem gràcies a Dowbor. Aquest, explicava que el concepte de reproducció social, néixer com a una idea per fer front al concepte de reproducció relacionat al concepte d’economia o capital. Aquests, provoca l’exclusió del mateix concepte cap a pràctiques socials. Al insistir en el concepte de reproducció social, busquem trencar amb la dicotomia que es va crear amb l’economia, que es preocupava per la producció de la riquesa i els aspectes socials, que acompanyava aquest procés amb lentitud, tractant de reduir mitjançant polítiques de millora, les contradiccions generades, la misèria i abandonament. És a dir, l’exclusió. [5]

Així doncs, uns dels autors de referència més crític sobre el tema, va ser Karl Marx, un dels primers autors que va relacionar la producció econòmica i el concepte de reproducció. Tal com va dir: les condicions de producció, son a la vegada les de reproducció. Cap societat por produir contínuament, això es reproduir, sense reconvertir contínuament una part dels seus productes en mitjans de producció o elements de nova producció[6]


Teoria de la reproduccióModifica

En aquest apartat, analitzarem la crítica de la teoria de la reproducció social principalment per dos autors de referència; Pierre Bourdieu i Karl Pearson.

Base teòricaModifica

Com bé s'ha esmentat anteriorment, en la reproducció social hi predomina el caràcter social, per tant la base teòrica de la teoria de la reproducció social es basa en tots els canvis que s'han produït al llarg dels anys. Aquesta base és el context anterior el qual Pierre Bourdieu i Karl Pearson van dur a terme una sèrie orgànica d'investigacions tant en el camp cultural com en el camp intel·lectual, amb un punt de vista i perspectiva de sociologia del poder.

La teoria de la reproducció social s'analitza a partir de dos conceptes:

  • Primer es du a terme un procés significatiu, que fa referència a analitzar les relacions i les interaccions entre els diferents individus.
  • A continuació, com un procés desigual, aquesta perspectiva mostra com les accions i les relacions entre els diferents individus es condicionen entre ells. Segons les aportacions teòriques de Pierre Bourdieu i Karl Marx, per poder dur a terme una màxima aproximació a la reproducció social és necessària la consciència de la desigualtat entre les classes socials respecte la distribució de materials i simbòlics, centrant-se en la reproducció de les estructures socials de manera objectiva que creen aquestes desigualtats.[7]

Crítica de Bourdieu i Pearson a la teoria de la reproduccióModifica

Ens basarem en el llibre de la reproducció[8] presentat per aquests dos grans autors.

La perspectiva i posició epistemològica de Bourdieu.P, es basa en el estructuralisme constructivista. Aquest, entén per estructuralisme:[9] estructures objectives, independentment a la consciencia i a la voluntat dels agents/ individus.[10]

Per constructivisme, entén: que hi ha una part del sistema, prové d’un origen social és a dir, per una banda es centra en el concepte de com nosaltres com a subjecte percebem la societat, i una altre de com percebem les estructures socials[11]

Si pensem en Pearson.K, aquest es basa en la teoria del funcionalisme. Va ser un dels seus referents. Substitueix el model biològic, pel model cibernètic ( punt de referència per analitzar la societat, els processos de comunicació i control que es dona dins del sistema).

Es centra en explicar, com funciona la societat. Considera, que la relació entre les estructures i els processos, no es  tant directe, és a dir, les ciències, no poden ser explicades com un esser viu, sinó que s’analitzen com els processos comunicatius.

Per lo tant, necessitem un gran control del context on el funcionalisme dinàmic, obert, es un sistema que per una part impossibilita aquest control global, per lo tant, la realitat és variable i complexa, no es sempre obtindrem el mateix resultats per part de les estructures.

Principals aportacions al llibre de la reproduccióModifica

Contemplem doncs, les principals aportacions que tant Bourdieu i Pearson, van fer al llibre de la reproducció:

  • Analitza com l’escola, té la finalitat de la transmissió cultural. L'escola transmet als alumnes l'estructura del sistema social i cultural per que aquests, ho assimilin.
  • Els nens/nenes que formin part de la cultura homogènia (patriarcat), seran els que tinguin èxit. Per lo tant, es diferenciaran diferents classes socials en els sistemes interns.
  • S’observaran relacions entre desigualtats socials, econòmiques i culturals en relació a l’escola. És a dir, L’escola com aparell ideològic de l’estat i reproducció social.
  • L’escola, genera pràctiques socials i culturals. S'entén com a un sistema d’encapçalament de les practiques que produeixen els agents/ individus.
  • Els hábitus com a element fonamental que organitza i estructura els sistemes i estructures socials.

Reproducció social davant el canvi socialModifica

El concepte de reproducció social no implica concebre la societat com una organització merament reiterativa, sinó que cal entendre que existeixen disrupcions i resistències en la manera en la qual les societats humanes es donen continuïtat a si mateixes. És el que es coneix com a canvi o transformació social. Així, Passeron explica que no hi ha models socials que poden explicar-se des del canvi social, ja que aquest sorgeix d'una disrupció de les pràctiques socials reiterades al llarg del temps. Com indica l'autor, "el model de reproducció social és un patró respecte al qual es mesuren els canvis registrats, per a concloure que s'ha romàs o no dins del mateix cas de referència, que no s'ha sortit del tipus d'estructura descrit" (Passeron, 1983: 433-434[12]).

Identificació de reproducció i reproducció socialModifica

Tot i que el concepte de reproducció tendeix a estar associat a la biologia, existeixen múltiples científics socials que el fan servir com a sinònim de "reproducció social" o "reproducció econòmica". Un exemple és la definició que realitza Dolors Comas: "reiteració de les condicions d'existència i funcionament d'un determinat mètode de producció".[13] La definició de Comas inclou una visió econòmica del concepte basada en el concepte marxista de "mètode de producció". També aporta una visió social i biologista fent referència a "condicions d'existència i funcionament".

ReferènciesModifica

  1. Vaquero, Manuel «Variabilidad de las estrategias de talla y cambio tecnológico en el Paleolítico Medio del Abric Romaní (Capellades, Barcelona)». Trabajos de Prehistoria, 56, 2, 30-12-1999, pàg. 37–58. DOI: 10.3989/tp.1999.v56.i2.275. ISSN: 1988-3218.
  2. Yazbek, Maria Carmelita «A dimensão política do trabalho do assistente social». Serviço Social & Sociedade, 120, 2014-12, pàg. 677–693. DOI: 10.1590/0101-6628.004. ISSN: 0101-6628.
  3. Cómo terminar la guerra. Siglo del Hombre Editores, p. 287–290. ISBN 9789586654869. 
  4. Farrán, Roque «La filosofía, práctica entre prácticas. Ideología, verdad y sujeto en Foucault y Althusser». Agora: papeles de Filosofía, 36, 2, 09-06-2017. DOI: 10.15304/ag.36.2.3724. ISSN: 2174-3347.
  5. Gutiérrez, Alicia B.; Mansilla, Héctor «Clases y reproducción social: el espacio social cordobés en la primera década del siglo XXI». Política y Sociedad, 52, 2, 07-07-2015. DOI: 10.5209/rev_poso.2015.v52.n2.44467. ISSN: 1988-3129.
  6. Gallegos, René Ramírez «A propósito del libro El capital en el siglo XXI de Piketty: una lectura desde Ecuador». Otra Economía, 9, 17, 04-09-2015. DOI: 10.4013/otra.2015.917.13. ISSN: 1851-4715.
  7. Rizzo, Nadia «Un análisis sobre la reproducción social como proceso significativo y como proceso desigual». Sociológica (México), 27, 77, 2012-12, pàg. 281–297. ISSN: 0187-0173.
  8. Reyes Camargo, Raúl. Elementos para la crítica de la teoría del acontecimiento político (Tesi). Universidad Autonoma Metropolitana. 
  9. Noguera, Jose Antonio «Pierre Bourdieu y Loïc J. D. Wacquant (1994). Per a una sociologia reflexiva». Papers. Revista de Sociologia, 45, 01-01-1995, pàg. 140. DOI: 10.5565/rev/papers.1764. ISSN: 2013-9004.
  10. Álvarez-Sousa, Antonio «El constructivismo estructuralista: la teoría de las clases sociales de Pierre Bourdieu». Reis: Revista española de investigaciones sociológicas, 75, 1996, pàg. 145–172. ISSN: 0210-5233.
  11. Sousa, Antonio Alvarez «El constructivismo estructuralista: La teoría de las clases sociales de Pierre Bourdieu». Reis, 75, 1996, pàg. 145. DOI: 10.2307/40184032. ISSN: 0210-5233.
  12. Passeron, Jean Claude (1983): La teoría de la reproducción social como una teoría del cambio: una evaluación crítica del concepto de "contradicción interna", Estudios Sociológicos I:3. http://codex.colmex.mx:8991/exlibris/aleph/a18_1/apache_media/R9JPK3PG7ANSSTY4MUIQ3G5K887HSM.pdf
  13. Comas d'Argemir, Dolors.. Antropología económica. Ariel, 1998. ISBN 8434422123.