Resilvestració
Resilvestrar[1] (terme original en anglès rewilding, no confondre amb el concepte bioquímic de renaturalizatció) és una concepció de la conservació del medi ambient a gran escala, destinada a restaurar, retornar a un estat proper a l'original (previ a la intervenció humana) i protegir els processos naturals i els nuclis silvestres, proporcionant connectivitat ecològica entre les diverses zones que conformen els espais, protegint o reintroduint grans depredadors i espècies clau per augmentar la biodiversitat i aconseguir l'autoregulació dels ecosistemes.
Els projectes de resilvestrat poden requerir restauració ecològica o enginyeria de terres silvestres, particularment per a restaurar la connectivitat entre àrees protegides i reintroduir depredadors als llocs dels quals han estat extingits.
Origen
modificaEl terme rewilding va ser encunyat pel conservacionista i activista Dave Foreman, un dels fundadors de les organitzacions Earth First!, Wildlands Project i Rewilding Institute.[2] Va aparèixer imprès per primera vegada el 1990 i va ser desenvolupat pels biòlegs de la conservació Michael Soulé i Reed Noss en un article publicat el 1998.[3][4] Segons Soulé i Noss, resilvestrar és un mètode de conservació basat en «nuclis, corredors, i carnívors».[5] Els conceptes de nuclis, corredors, i carnívors van ser desenvolupats en major profunditat el 1999.[6][7]
Història
modificaLa resilvestració va ser desenvolupada com a mètode per a preservar ecosistemes funcionals i reduir la constant pèrdua de biodiversitat, incorporant la recerca en la biogeografia d'illes i la funció ecològica d'herbívors i grans carnívors.[8] El 1967, Robert MacArthur i Edward Osborne Wilson van establir la importància de considerar la grandària i aïllament de les àrees de conservació de vida silvestre, declarant que les àrees seguien essent vulnerables a extincions si eren petites i aïllades.[9] El 1987, un estudi de William D. Newmark sobre les extincions als parcs nacionals a Amèrica del Nord va afegir pes a la teoria.[10] Les publicacions van intensificar els debats sobre tàctiques de conservació.[11] Amb la creació de la Society for Conservation Biology el 1985, els conservacionistes van començar a enfocar-se a reduir la pèrdua d'hàbitat i la seva fragmentació.[12]
Referències
modifica- ↑ Fundeu recomendaciones
- ↑ Fraser, Rewilding the World, p. 356.
- ↑ Foote, Jennifer (5 February 1990), Trying to Take Back the Planet, Newsweek
- ↑ Soulé, Michael; Noss, Reed (Fall 1998), Rewilding and Biodiversity: Complementary Goals for Continental Conservation, Wild Earth 8, pp. 19–28
- ↑ Soule and Noss, "Rewilding and Biodiversity," p. 22.
- ↑ Continental Conservation: Scientific Foundations of Regional Reserve Networks, edited by Soulé and John Terborgh, Washington, D.C.: Island Press, 1999
- ↑ Foreman, Dave (2004), Rewilding North America: A Vision for Conservation in the 21st Century, Washington, D.C.: Island Press
- ↑ For more on the importance of predators, see William Stolzenburg, Where the Wild Things Were: Life, Death, and Ecological Wreckage in a Land of Vanishing Predators (Nova York: Bloomsbury, 2008).
- ↑ MacArthur, Robert H.; Wilson, Edward O. (1967), The Theory of Island Biogeography, Princeton, New Jersey: Princeton University Press
- ↑ Newmark, William D. (29 January 1987), A Land-Bridge Island Perspective on Mammalian Extinctions in Western North American Parks, Nature, 325, 432
- ↑ Quammen, David (1996), The Song of the Dodo: Island Biogeography in an Age of Extinctions, Nova York: Simon & Schuster
- ↑ Quammen, Song of the Dodo, pp. 443-446.