Resolució 2003 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2003 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
	Darfur al Sudan
Identificador de llei o regulació	S/RES/2003
Tipus	resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Promulgació	Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Votat per	Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:6597); 15, 0 , 0
Data de publicació	29 juliol 2011
	← 2002 2004 →
Tema	La situació al Sudan
Obra completa a	undocs.org…

La Resolució 2003 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 29 de juliol de 2011. Després de reafirmar totes les resolucions i declaracions anteriors sobre la situació al Sudan, el Consell va ampliar el mandat de la Operació Híbrida de la Unió Africana i les Nacions Unides al Darfur (UNAMID) durant dotze mesos més fins al 31 de juliol de 2012.^[1]

La resolució va permetre més temps a les Nacions Unides per decidir quantes tropes es necessitaven a la regió.^[2]

Resolució

Observacions

El Consell va recordar que no hi hauria pau sense justícia i la necessitat d'acabar amb la impunitat. Va expressar el seu suport al procés de pau Unió Africana-Nacions Unides organitzat a Qatar, tot i que lamentava que alguns grups s'hagin negat a participar. A més, es va donar la benvinguda a la signatura del «Document de Doha per la Pau al Darfur» entre el govern del Sudan i el Moviment Alliberament i Justícia (JLM) i es va instar a les parts interessades a que acordessin un alto el foc permanent.^[3]

Mentrestant, la resolució expressava la seva preocupació pel deteriorament de la situació a parts del Darfur, a través de violacions de l'alto el foc, atacs de grups rebels, atacs intertribals contra personal humanitaris i de les Nacions Unides i el desplaçament de desenes de milers de civils, segons informa el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon.^[4] També hi va haver preocupació per les renovades hostilitats entre el govern sudanès i el Moviment d'Alliberament del Sudan (SLM/A), les faccions Minni Minnawi i Abdul Wahid i el Moviment de Justícia i Igualtat.

El preàmbul de la resolució va reafirmar que no podia haver-hi cap solució militar al conflicte, i totes les violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari van ser condemnades. Es preocupava per les implicacions de la situació als països de la regió i, per tant, va encoratjar al Sudan, al Txad i la República Centreafricana a cooperar per aconseguir la pau al Darfur.

Actes

El mandat d'UNAMID, en virtut del Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, es va ampliar fins a final de juliol de 2012.^[5] L'operació de manteniment de la pau es va instruir per protegir els civils i garantir l'enviament de l'ajuda humanitària, sense perjudici de la responsabilitat principal del govern sudanès.

Es va demanar al Secretari General que treballés estretament amb la Unió Africana i altres parts i que informés sobre el progrés del procés de pau i el mandat de la UNAMID. El Consell va exigir que la UNAMID tingués una llicència de ràdio per comunicar-se lliurement amb totes les parts interessades del Darfur, d'acord amb el status of forces agreement. Totes les violacions dels drets humans van ser condemnades i es va expressar novament la preocupació per la situació al Darfur; les parts en conflicte havien de prendre mesures per protegir els civils.

Mentrestant, la resolució va demanar la cooperació entre la UNAMID i altres operacions de manteniment de la pau a la regió, inclosa la Missió de les Nacions Unides a la República del Sudan del Sud i la Força Provisional de Seguretat de les Nacions Unides per a Abyei.