Obre el menú principal
Un jove retallant un toro

El retallador és una persona que es juga la vida davant un bou en les curses de braus.[1]

Contingut

ModalitatsModifica

Entre les modalitats pot haver-hi salts, fintes i retalls:

SaltsModifica

Salt de l'Àngel: El retallador se salta el bou, acostuma a ser arrossegat per un altre retallador que l'ajuda a portar-li el bou. El retallador corre cap al bou i quan el retallador preveu que se'l saltarà i el bou no el tocarà ni al principi ni al final, salta i quan està a l'aire realitza perfectament la forma de l'àngel formant una horitzontalitat total amb el bou i caient de tombarella. Aquest salt s'ha d'agafar molta força amb els peus per assolir l'altura ideal per a saltar-se el bou.

Salt a peus junts: El retallador se situa al mig de la plaça i amb un mocador es lliga els peus a l'altura dels turmells. Quan s'ho a lligat, crida al bou i quan aquest bé, el retallador just en l'últim moment salta aixecant molt els genolls i estirant les cames cap endavant formant una L per sobre del bou. Si surt bé el salt el retallador caurà dempeus a terra amb el mocador lligat encara. Per fer aquest salt es necessita molta força als bessons i als abdominals per aguantar la forma de la L, aquest salt no el pot fer gairebé ningú, només els privilegiats amb una gran condició física i força a les cames.[2][3]

Mortal endavant: Salt de molta dificultat que necessita gran valentia, el retallador es troba que el seu cap pot xocar amb el llom del bou i no és gens fàcil. El bou serà arrossegat per un altre retallador amb una jaqueta o corrent sols fins a l'altre retallador que serà a l'altre punta esperant i quan el bou comenci a córrer aquest també ho farà i quan es trobin el retallador saltarà amb un bon for cop de peus cap amunt, tapant-se el cap amb les mans i rodant a l'aire, i caure de peu quan el bou ja ha passat. Les mans al cap són fonamentals, ja que si no se salta prou podríem xocar amb el llom del bou i amb les mans evitem el cop, rodaríem més i cauríem amb un bon cop però no tant com si fos del llom. L'important del salt és perdre la por, saltar molt amunt i rodar ràpid per poder caure dempeus.

Mortal enrere: El salt més complicat que existeix i que només es coneix un retallador que el faci( Julià Gomez Carpio de Morata de Tajunya). Aquest consisteix en el mateix que el mortal endavant amb l'única diferència que el retallador salta girant l'esquena al bou. L'important d'aquest salt és agafar-se les cames a l'aire per rodar enrere i no tenir por en saltar cap enrere. És el més difícil encara que la seva pràctica no és tan complexa de fer, és més la por de girar l'esquena al bou i trobar el moment en què saltar que la de realitzar el moviment.

FintesModifica

Finta: És la finta més senzilla de fer, però també la que més diferència de puntuació del jurat podem trobar. Es tracta de posar-se a un lloc escollit a la plaça, contra més al mig es faci major puntuació té la finta perquè més lluny estarà el lloc per resguardar-se i per tant més valentia demostrarà el retallador. La finta normal consisteix a cridar de cara al bou i quan està a uns cinc metres fer una passada horitzontal cap al costat, on el bou anirà i tornar el peu al lloc original. Com més esperem a fer la passada horitzontal i més aguantem en tornar al lloc d'origen major puntuació aconseguirem. Després de fer la finta contra més quiets i tranquils ens quedem mirant el bou més puntuació hi haurà, el retallador ha de demostrar que no té por. També depèn de la manera com marquem la finta, com més exagerada, amb els braços i fen un cop de peu fort, o més dissimulada, movent lentament el peu al lloc d'origen amb les mans quietes i fent molt poc cop amb el peu sense marcar la finta, contra més dissimulada sigui la nostra finta més puntuació obtindrem però major probabilitat de ser ferits pel bou. Els dos millors retalladors d'aquesta finta són Cèsar Palacios d'Almassora i Albert Buj "Langosta" de Terol.

Finta amb les mans a les butxaques: És el mateix que la finta normal amb la diferència de tenir les mans a les butxaques. És tot igual l'únic que aquest és una mica més difícil al no poder marcar la finta amb el braç i no poder arquejar tant el cos al tenir les mans a les butxaques.

Finta de genolls: Finta de difícil execució i de molt perill. Es rep al bou de cara i de genolls, però en aquest cas s'acostuma a fer a uns 10 metres d'alguna barrera perquè si el bou es girés ràpid o fos ferit el retallador els altres retalladors podrien traure-li el bou fàcilment. Consisteix a fer una finta amb les mans i el tronc superior donant un cop i inclinant-nos cap a un costat i després de fer-ho tornar al lloc d'origen. El cop s'ha de donar de prop al bou perquè és fàcil que rectifiqui la trajectòria i s'emporti al retallador, perquè els bous abaixen el cap per atacar i en estar de genolls en cap moment et perd de vista. És una finta on la por juga un paper important en veure el bou des de baix i semblar molt més gran del que realment és i d'aguantar en fer la finta en el moment idoni per a fer-la i no precipitar-se donant temps al bou de rectificar. Després de la finta com més s'aguanti de genolls sense mirar el bou més valor es té, però és inevitable no mirar el bou.

Finta de genolls i d'esquenes: És igual que la de genolls de cara però amb la dificultat d'anar d'esquenes. Hi ha una diferència en la manera de rebre al bou perquè si no seria impossible. Es comença a caminar de genolls i d'esquenes mirant al bou i quan ja s'apropa marques la finta com abans però mirant enrere i sempre cap al costat cap on caminàvem i tornar ràpidament a la situació d'origen. Cal dir que és molt perillós i que moltes vegades el retallador pateix algun cop o ferida per la banya del bou. L'especialista en aquesta finta és David Sànchez "El Rata" de Borriana.

Finta de genolls, d'esquenes i amb mirall: De la mateixa manera que l'anterior però amb una gran diferència. El retallador no mira el bou en cap moment i es guia amb un mirallet que porta a la mà. En aquest cas el retallador no es mou com l'anterior sinó que l'espera quiet i ho fa en el moment precís. Hem de pensar que és la finta més difícil al no veure el bou en cap moment i que és de molt valor fer-la. El bou es veu però no es té la referència que es té veient-lo de cara. El millor i un dels pocs retalladors que fa això és el Jordi "Guinda" de Valladolid.

Finta d'esquenes: És la finta normal però d'esquenes. Es perd visió del bou però no té molta dificultat. És més difícil però al no poder ajustar tant es perd valor i és millor fer-ho de cara i ajustant que d'esquenes.

Revers: S'assembla a la finta de cara i a la finta d'esquenes, és la barreja dels dos. És d'un grau alt de dificultat i no és assequible per a molts retalladors. El retallador es col·loca de cara al bou i quan aquest bé fa la finta però la fa donant-se la volta i l'acaba fent d'esquena i després de marcar la finta es torna cap a l'altre costat i acaba fent una volta sencera sobre ell mateix, acaba tal com havia començat. La finta es marca amb el braç perquè el bou no acostuma a anar a la finta, ja que està molt poc marcada i la volta sobre un mateix ha de ser al mateix temps que el bou passa i en tot moment se li dóna l'esquena al bou, cosa que la fa molt impressionant, per aquesta sort el mestre i dels pocs que el fa és el Ramon Bellver "El Blanco" de Massamagrell, també cal recordar que aquest retallador ha estat ferit molts cops en aquesta sort i tot i així la continua fent.

Finta del pas endavant: El retallador se situa de costat al bou, el crida i quan aquest bé fa una passada endavant i just quan el bou sembla que l'agafarà torna a la posició inicial el peu i el bou passa a escassos centímetres del retallador. És una finta on el retallador ha de tenir excel·lents reflexos per a tornar en l'últim moment a la posició d'origen però en tenir el cos tirat endavant a vegades el bou amb les potes de darrere o amb la panxa colpeja el retallador i el tira a terra, això no és perillós però si el bou es gira just després de tirar-lo pot fer-li molt mal. És una finta on l'habilitat de tirar el peu enrere i els reflexos de fer-ho al últim moment juguen molt la sort del retallador, ja que és una finta d'alta puntuació a causa de la seva gran dificultat. L'especialista d'aquesta finta era Xavier Romero "El Tavi" de Terol, però en nàixer el seu fill es va retirar per a dedicar-se a una feina estable i a no jugar-se la vida cada tres dies.

Finta a taules: És com la finta normal però amb la diferència de fer-ho amb una mà a taules (barrera de les places de bous). Es crida al bou de cara però amb l'ajut d'algun altre retallador que va per fora la plaça per dins les taules amb un capot fins que està suficientment prop del retallador que farà la finta, fent una finta normal però ajustant molt en tenir el bou a sobre i jugant-se molt el cos perquè si fons agafat pel bou l'atrinxeraria a taules i seria impossible traure-li el bou. Més que la dificultat és el valor de fer-ho sense pensar en les conseqüències.

Finta de la cadira: El retallador espera al bou al mig de la plaça assegut en una cadira i el crida i quan està a prop d'ell s'aixeca una mica marca la finta i torna a l'origen, com una finta normal, però el bou s'acostuma a emportar la cadira. La dificultat d'aquesta sort és aguantar el màxim temps assegut i alhora de marcar la finta aixecar-se el mínim de la cadira per si el bou l'envestia, com acostuma a passar. Aquesta finta no té massa puntuació al ser fàcil de fer per tots els retalladors.

RetallsModifica

Retall: És crida el bou de front, corrent fas un arc deixant que el bou s'apropi a tu i quan t'està a punt de tocar fas amb els ronyons força cap endavant i tires els braços cap enrere, fent un arc com més baix millor per sobre del bou, on les banyes de l'animal passen el més a prop possible dels ronyons del retallador. Moltes vegades el que succeeix és que al retallador ajusta tant que el bou li estripa la samarreta. El retall no es pot fer de qualsevol manera; el retallador ha d'inspirar al públic i al jurat confiança i tranquil·litat, contra més tranquil i natural ho faci més puntuació rep. El retallador ha de saber mantenir la calma en tot moment i just després del retall ha de sortir caminant i sense necessitat de mirar el bou sabent que ha passat per on ell volia. També el jurat valora molt l'arc que fas, ja que hi ha vegades que no es fa l'arc però s'ajusta molt i això l'únic que comporta és una trompada o el simple fet d'ajustar per ajustar quan això no és el que s'ha de fer, s'ha de crear art. L'especialista i guanyador del "Corte", el retall anomenat a Castella, durant molts anys seguits està sent Jesús Sanz "El Parri" de la Parrilla, un retallador que inspira tranquil·litat i molta confiança davant el bou i que el fa passar per on ell vol, el Parri anomena així al retall: "Cridar-lo de cara, calmar-lo, portar-lo on tu vols, guanyar-li la cara, passar-lo de prop, trencar-ho, un instant de por, dues mirades i sortir caminant, tranquil ja que las deixat sense saber que ha passat.

Retall castellà o rodada valenciana: Un retall que no s'acostuma a fer en concursos pel seu poc valor al jurat, però que igualment es fa pels retalladors menys atrevits. La rodada o retall castellà es fa cridant al bou des d'un costat de la barrera corrent fent un arc, cridant al bou amb una trepitjada i un crit quan estàs a prop i just quan el bou t'ataca i tu fas l'arc més pronunciat pots abaixar el cap per fer un "cara a cara" amb el bou mentre el rodes fent l'arc, si abaixes el cap és més espectacular però els jutges acostumen a donar poc valor aquest retall. Aquest retall és més utilitzat al carrer amb bous serrils (bou que mai ha estat torejat, tots els de concurs ho són) i de corro (bou torejat en molts llocs).

Campeons d’Espanya de retalladorsModifica

Concurs de retalladors de Las Ventas (Madrid)Modifica

Es va celebrar el concurs nacional de retalls a la Plaça de Toros de Las Ventas (Madrid) de l’any 2003 al 2011. L’any 2012 el Concurs Nacional de Retalladors es trasllada a la plaça de toros de Saragossa.

Ed. Any. Guanyador Localitat CCAA 2n Classificat Localitat CCAA
I 2003 Sergio Delgado Chinchón   El Nano Arganda del Rey  
II 2004 Ruben Palomino Conca   Cesar Palacios Almazora  
III 2005 Sergio Delgado Chinchón   El Chato Morata de Tajuña  
IV 2006 Jesus Sanz "El Parri" La Parrilla   El Chispa Valdilecha  
V 2007 Sergio Delgado Chinchón   Jesus Sanz "El Parri" La Parrilla  
VI 2008 Sergio Delgado Chinchón   Julian Gómez Carpio Morata de Tajuña  
VII 2009 Ruben Monzón Arganda del Rey   Sergio Redondo Arganda del Rey  
VIII 2010 Ruben Fernandez Cuatio Arganda del Rey   Julian Gómez Carpio Morata de Tajuña  
IX 2011 Ruben Fernandez Cuatio Arganda del Rey   Daniel Alonso Vezdemarban  
X 2012 Josele Peñalver   Joel Rodriguez La Puebla de Montalbán  

Lliga Nacional del Tall PurModifica

Tabla amb els campeons de la Lliga Nacional del Tall Pur, la final del qual se celebra cada any a Valladolid. Encara que la competició de la Lliga Nacional del Tall Pur va començar l’any 2006 en la seva 1a edició en els anys anteriors també se celebraven concursos.

Ed. Any Guanyador Localitat CCAA 2n Classificat Localitat CCAA
2005 Jesus Sanz "Parri" La Parrilla  
I 2006 Enrique de Frutos Mojados   El Parri La Parrilla  
II 2007 Jose Carlos Corpa Carabanchel   Victor Holgado Vezdemarban  
III 2008 Victor Holgado Vezdemarban   M. A. Maestre "Pirri" Castronuño  
IV 2009 M. A. Maestre "Pirri" Castronuño   Jose Mendez "El Moro" Arganda del Rey  
V 2010 Alejandro Garcia "Pajarito" Medina de Rioseco   Rúben Sánchez Valladolid  
VI 2011 Daniel Alonso Vezdemarban   Victor Holgado Vezdemarban  
VII 2012 Victor Holgado Vezdemarban   Alejandro Garcia "Pajarito" Medina de Rioseco  
VIII 2013 Cristian Moras Medina del Campo   El Peta Arganda del Rey  

Concurs de retall lliure de SaragossaModifica

Taula amb els campeons del concurs de retall lliure de Saragossa. Se celebra durant la fira del Pilar se sol celebrar el matí del dia 12 d’octubre.

Ed. Any Guanyador Localitat CCAA 2n Classificat Localitat CCAA
I 2000 Javier Calleja Carpio del Campo  
II 2001 El Nano Arganda del Rey   Abraham Herranz Armada Nava de la Asunción  
III 2002 Sergio Delgado Chinchón  
IV 2003 El Chato Morata de Tajuña  
V 2004 Javi Campos Massamagrell  
VI 2005 Asier Gonzalez Tafalla   Jesus Sanz "El Parri" La Parrilla  
VII 2006 Jesus Sanz "El Parri" La Parrilla   Javier Romero "Tavi" Teruel  
VIII 2007 Sergio Delgado Chinchón   Alejandro Garcia Medina de Rioseco  
IX 2008 Ruben Fernandez Cuatio Arganda del Rey   Alejandro Garcia Medina de Rioseco  
X 2009 David Cortes Alabate del Arzobispo   El Chispa Valdilecha  
XI 2010 Josele Peñalver   El Chipu Arganda del Rey  
XII 2011 Josele Peñalver   El Peta Arganda del Rey  
XIII 2012 El Peta Arganda del Rey   Sergio Delgado Chinchón  
XIV 2013 El Peta Arganda del Rey   Andres Civera Sagunto  
XV 2014 Dani Alonso Vezdemarban   El Peta Arganda del Rey  
XVI 2015 Alberto Cozar Yeste   El Peta Arganda del Rey  
XVII 2016 Use La Seca   Cristian Blanco Vall D´Uixo  

Concurs Nacional de Talls de Medina del CampoModifica

És el concurs de retalladors més antic, ja que es va instaurar el 1981. Se celebra cada any a Medina del Campo (Valladolid). El nom tradicional que rep aquest concurs és el de "Campionat Nacional de Talls de Cadells de Medina del Campo"

Ed. Any Guanyador Localitat CCAA 2n Classificat Localitat CCAA
XVIII 1998 Joaquin Grana "Chino" Boecillo  
XIX 1999 Julian Alvarez "Botones" Medina del Campo  
XX 2000 Juan Manuel Lazaro Medina del Campo  
XXI 2001 Jaime Hernandez Cubo del Vino  
XXII 2002 Luis Manuel Sánchez Carpio del Campo  
XXIII 2003 Jose Carlos Corpa Carabanchel  
XXIV 2004 Luis Manuel Sánchez Carpio del Campo   Abraham Herranz Nava de la Asunción  
XXV 2005 Luis Manuel Sánchez Carpio del Campo   Jesus Sánz "El Parri" La Parrilla  
XXVI 2006 Jesus Sánz "El Parri" La Parrilla   Carlos Rodriguez Arroyo de Cuellar  
XXVII 2007 Jesus Sánz "El Parri" La Parrilla  
XXVIII 2008 Victor Holgado Vezdemarban   Sergio Delgado Chinchón  
XXIX 2009 Josele Peñalver   Victor Holgado Vezdemarban  
XXX 2010 Victor Holgado Vezdemarban   Ander Garcia Peñafiel  
XXXI 2011 Daniel Alonso Vezdemarban   Alejandro Garcia "Pajarito" Medina de Rioseco  
XXXII 2012 El Pirri Castronuño   Sergio de las Heras Tudela de Duero  
XXXIII 2013 El Peta Arganda del Rey   Daniel Alonso Vezdemarban  

Concurs de Falles de ValènciaModifica

Ed. Any Guanyador Localitat CCAA 2n Classificat Localitat CCAA
VII 2002 El Rata Borriana  
VIII 2003 El Blanco Massamagrell  
IX 2004 El Rata Borriana  
X 2005 El Blanco Massamagrell   El Chato Morata de Tajuña  
XI 2006 Cesar Palacios Almassora   Sergio Delgado Chinchón  
XII 2007 Jesus Sanz "El Parri" La Parrilla   Javier Romero "Tavi" Terol  
XIII 2008 Alejandro Garcia "Pajarito" Medina de Rioseco   Jorge Cervera Bugarra  
XIV 2009 Sergio Delgado Chinchón   Ruben Fernandez Cuatio Arganda del Rey  
XV 2010 David Casarin Lo Mont de Marsan   Ruben Fernandez Cuatio Arganda del Rey  
XVI 2011 Conrado Ortiz Conca   Javi Lopez "Glandu" Puçol  
XVII 2012 Sergio Delgado Chinchón   Antonio Ojeda Quart de Poblet  
XVIII 2013 Sergio Delgado Chinchón   Pedro Pulido Xirivella  

Concurs Nacional de Retalls de CastellóModifica

Ed. Any Guanyador Localitat CCAA 2n Classificat Localitat CCAA
I 2000 El Blanco Massamagrell  
II 2001 Raúl Tauste Onda  
III 2002 Juan Manuel Lazaro Medina del Campo  
IV 2003 Sergio Delgado Chinchón  
V 2004 Cesar Palacios Almassora  
VI 2005 Cesar Palacios Almassora  
VII 2006 El Rata Burriana   Cesar Palacios Almassora  
VIII 2007 El Rata Borriana  
IX 2008 Pedro Imaz Fuentesauco   Cesar Palacios Almassora  
X 2009 Yon Ander Quintanilla de la Serena   Raul Robles Almassora  
XI 2010 El Peta Arganda del Rey   Isaac Alvarez Castelló  
XII 2011 Javi Lopez "Glandu" Puçol   Ruben Fernandez Cuatio Arganda del Rey  
XII 2012 Conrado Ortiz Torrejoncillo del Rey   Josele Peñalver  
XIII 2013 Sergio Delgado Chinchón   Conrado Ortiz Torrejoncillo del Rey  

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica