Rhapsodie pour orchestre et saxophone

La Rhapsodie pour orchestre et saxophone (Rapsòdia per a orquestra i saxòfon) és una obra de Claude Debussy del 1919, considerada una obra cabdal dins el repertori del saxòfon clàssic.[1] No s'ha de confondre amb la Première rhapsodie.[2]

Infotaula de composicióRhapsodie pour orchestre et saxophone
Títol originalRapsodie pour orchestre et saxophone Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalrapsòdia Modifica el valor a Wikidata
CompositorClaude Debussy i Jean Roger-Ducasse Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1919 Modifica el valor a Wikidata
Gènereimpressionisme musical Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciósaxòfon alt i orquestra simfònica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1919 Modifica el valor a Wikidata
EscenariSalle Gaveau Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 257b45aa-92a0-3c96-83cb-633c9a302281 IMSLP: Rapsodie_for_Orchestra_and_Saxophone_(Debussy,_Claude) Allmusic: mc0002364076 Modifica el valor a Wikidata

L'obra va ser encarregada el 1901 per Elisa Hall, però la seva destinatària va haver d'esperar fins a veure-la acabada anys molts anys després, concretament el 1919.[3] "El juny, una nord-americana, la senyora Elisa Hall, vicepresidenta de l'Orquestral Club de Boston, li encarrega un obra per a saxòfon i orquestra. L'accepta pels honoraris que l'acompanyen, però no serà fins al 1905, després de moltes reclamacions, quan farà arribar a la clienta un esborrany de l'obra, que Roger Ducasse orquestrarà més tard.

El saxòfon no havia agafat encara prestigi, ja que la persona que l'ajudaria a agafar aquest prestigi, Marcel Mule, acabava de néixer (1901) i Debussy ignorava pràcticament les possibilitats de l'instrument. Per això, la relativa circumspecció de la part de saxòfon i la brevetat de la rapsoda, que no obstant, constitueix una de les obres bàsiques del repertori del saxòfon "clàssic" i que no li falta bellesa."[4]

L'estiu de 1903 George Longy va tornar a París durant les vacances i Elisa Hall va llogar un xalet proper al seu, aprofitant per a donar classes cada dia. Van aprofitar per visitar a Debussy de qui no sabien res des de la encomana de la peça. El propi compositor escriu una carta a el seu amic Messager, parlant de la seva impressió sobre Elisa Hall:[5]

Quan un any després va visitar novament París amb motiu de un concert en la Societé National, el 17 de maig de 1904, Elisa Hall va seguir insistint. Interpretant per a l'ocasió Choral Variñe de Vincent D'Indy, al concert va assistir Debussy. En aquell concert, Debussy no va ixir gens content,[6] no volia que aquest instrument interpretara una de les seues obres (ho corrabora León Vallas).[7] D'altra banda, als diaris, si que aprecien d'interpretació de Elisa hall.

L'únic que va fer, va ser enviar a Elisa Hall tres o quatre línies manuscrites amb el nom de Rapsodie Maurensquee (1911).

A la mort de Debussy (1918) l'obra romania inacabada. Finalment va ser completada i orquestrada per un alumne de Debussy (Roger Ducasse), amb una durada d'uns 10 minuts - va ser estrenada l'any següent.

Elisa hall mai va arribar a tocar la Rapsòdia, la va estrenar François Combelle a Paris l'11 de maig de 1919 a un concert de la Societé national. 

Referències modifica

  1. «Claude Debussy - Rhapso».
  2. «Claude Debussy : Esquisse d'une « Rhapsodie mauresque » pour orchestre et saxophone principal. De controverses en interprétation». Conservatori de Música de París, 18-01-2018. [Consulta: 11 novembre 2017].
  3. «Cinco grandes momentos del saxofón en la música clásica - Música en México» (en castellà). Música en México, 07-04-2015.
  4. Gourdet, George. Debussy. Madrid: Espasa Calpe, p. 96. 
  5. Strobel, Heinrich. Claude Debussy. Barcelona: Rialp, 1966, p. 187 - 188. 
  6. Rascher, Sigur. One more the saxophone. "The etudes", Febrero 1942. 
  7. Vallas, Leon. Claude Debussy et son temps. París: Librairie Felix Alcon, 1932, p. 238.