Rhodri Molwynog

Rhodri Molwynog ('Rhodri el calb i gris'; mort c. 754), també conegut com a Rhodri ap Idwal ('Rhodri fill d'Idwal') fou rei de Gwynedd al segle VIII. Està llistat com a rei dels britans pels Annales Cambriae.

Infotaula de personaRhodri Molwynog
Biografia
Naixementp. 690 Modifica el valor a Wikidata
Regne de Gwynedd Modifica el valor a Wikidata
Mortp. 754 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Arms of Llywelyn.svg Regne de Gwynedd
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGal·lesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCynan Dindaethwy (en) TradueixHywel ap Rhodri Molwynog (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareIdwal Iwrch Modifica el valor a Wikidata
Mapa de Gwynedd mostrant el Cantref

Aquesta etapa de la història de Gwynedd és molt fosca i, per la manca de la informació fiable disponible, algunes històries serioses sobre el Gal·les medieval no esmenten Rhodri mentre que altres l'esmenten de passada, citant l'entrada no datada dels Annales que en registra la mort.[1][2][3] La reconstrucció de Phillimore situa aquesta entrada l'any 754. Els Annales no esmenten la mort d'un rei anterior en un marc de temps raonable, així que la data de la seua coronació no és coneguda, ni el nom del seu predecessor.

Rhodri també apareix en genealogies com les del Jesus College MS 20 (en què es descriu com el fill d'Idwal Iwrch, fill de Cadwaladr Fendigiad),[4] i les Genealogies de Harleian (en què es descriu com el fill de Tutgual, fill de Cadwaladr).[5] Queda, però, poc clar fins a quin punt les genealogies recollien el llinatge de Cunedda, independentment de si els seus membres havien governant, o recollien els governants sense tenir en compte si pertanyien o no la branca principal.

Els Annales esmenten una guerra a Cornualla al voltant del 722 sense donar els noms dels implicats.[6] El Brut y Saeson diu que el 721 va haver-hi "una guerra llarga entre Rhodri Molwynawg i els saxons a Cornualla".[7] El Brut Aberpergwm també registra aquest fet, però, tot i que fou acceptat pels editors del Myvyrian Archaiology, Thomas Stephens ha demostrat que és una més de les moltes falsificacions de Iolo Morganwg.[8]

El Rotri esmentat en els Annales a vegades ha estat erròniament identificat com a governant del Regne de Strathclyde (modern Dumbarton Rock), el regne brità posteriorment conegut com a Strathclyde.[9]

ReferènciesModifica

  1. Davies (1990), A History of Wales.
  2. Lloyd (1911), A History of Wales, Vol.
  3. Phillimore (1888), Annales Cambriae.
  4. Phillimore (1887, pàg. 87).
  5. Owen (1841, pàg. xiv), "Pedigree of Ywain Son of Hywel".
  6. Phillimore (1888), Annales Cambriae.
  7. Parry (1829), the Brut y Saeson.
  8. Stephens (1857), The Book of Aberpergwm.
  9. MacQuarrie, p. 11.

BibliografiaModifica

  • Davies, John. A History of Wales. First. Londres: Penguin Group, 1990. ISBN 0-7139-9098-8. 
  • Lloyd, John Edward. A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest. 2nd. Londres: Longmans, Green, and Co. 
  • MacQuarrie, Alan. The Kings of Strathclyde. Edinburgh University Press, 1993, p. 1–19. 
  • Ancient Laws and Institutes of Wales, 1841. 
  • Archaeologia Cambrensis. Londres: J. Russell Smith. «Brut y Saeson» 
  • Y Cymmrodor. Honourable Society of Cymmrodorion, 1887, p. 77 - 92. «Pedigrees from Jesus College MS. 20» 
  • Phillimore, Egerton. Y Cymmrodor. Honourable Society of Cymmrodorion, p. 141 - 183. «The Annales Cambriae and Old Welsh Genealogies, from Harleian MS. 3859» 
  • Stephens, Thomas. Archaeologia Cambrensis. Londres: Cambrian Archaeological Association, p. 77 - 96. «The Book of Aberpergwm, Improperly Called the Chronicle of Caradoc»