Obre el menú principal

Richard Milian[1] (Cànoes, 31 de març del 1960) és un torero rossellonès retirat que en l'actualitat (2012) es dedica a la formació de noves vocacions a la tauromàquia.

Infotaula de personaRichard Milian
Banderilles2.JPG
Richard Milian posant les banderilles a un brau
Biografia
Naixement Richard Milian
31 març 1960 (59 anys)
Cànoes
Nacionalitat Francès
Activitat
Ocupació Torero
Modifica les dades a Wikidata
Richard Milian (a la dreta) prenent l'alternativa a Dax, amb El Cordobes de testimoni

Fill d'un pare torero frustrat, Richard començà la seva carrera als catorze anys, participant en espectacles de "toro-piscina"[2] a la plaça de braus de Canet de Rosselló[3] d'on el seu pare era guardià.

Quan prengué l'alternativa el 1981 a Dax, amb Paco Camino de padrí, ja havia participat a 71 curses de braus novells[3] amb alguns èxits. A la temporada següent el seu coratge es va fer remarcar, i se li reservaren els braus més grossos i més banyuts. En disminuir les oportunitats per torejar a Espanya, es traslladà a Colòmbia, i a Medellín referendà l'alternativa[4] el 23 d'agost del 1983 amb El Cali (Enrique Calvo) i El Villano (Arturo Villa). Confirmà a Madrid la seva alternativa francesa, amb Juan Antonio Esplà de mentor el 1984; fins al 16 de novembre del 1997 no ho féu a Mèxic. S'especialitzà en bous de la ramaderia Miura, als que s'enfrontà amb un valor[3] que li valgué el respecte del públic. També va ser un banderiller de qualitat, que posava les banderilles "al quiebro" (una forma en què el torero afronta la càrrega del brau, per esquivar-la al darrer moment apartant el cos de la línia de cursa).

El 2001 es retirà a la seva propietat del departament de les Landes. En l'actualitat (2012 [5]es dedica a la representació i a la formació de toreros a la seva escola "Adour Aficion" (Caunar), d'on han sortit deixebles com Thomas Dufau, Mathieu Guillon i Louis Husson.

El compositor Abel Moreno li dedicà el pasdoble “Richard Milian”.

CarreraModifica

  • 29 d'agost del 1976 - Debut en una cursa sense picadors a Sant Cebrià de Rosselló
  • 17 de juliol del 1977 - Debut amb picadors a Vichèi, amb vedells de les ramaderies de François André i Hubert Yonnet
  • 2 d'agost del 1979 - Debut a Barcelona
  • 1979 - Premi "Zapato de Oro", a Arnedo
  • 21 d'abril del 1980 - Presentació a Sevilla, amb Mario Triana i Pepe Luis Vasquez al cartell
  • 5 de juny del 1980 - Presentació a Madrid, amb bous de Bernardino Jiménez
  • 5 de juliol del 1981 - Alternativa a Dax, amb Paco Camino de padrí i El Cordobés de testimoni. El primer toro que va matar va ser Jacaranda, de la ramaderia de Salvador Domecq.
  • 23 d'agost del 1983 - Confirmació colombiana de l'alternativa, a Medellín.
  • 24 de juliol del 1984 - Confirmació a Madrid de l'alternativa francesa. Actuà de padrí Juan Antonio Esplá (germà petit de Luis Francisco Esplá) i feu de testimoni Luis Reina. El toro fou Impostor, de la ramaderia Martinez Uranga.
  • 16 de novembre del 1997 - Confirmació mexicana de l'alternativa, amb Humberto Flores de padrí i Denis Loré i El Conde[6] de testimonis; toro Bordales van ser de la ramaderia Ranco seco.
  • 2001 - Retirada del toreig en actiu

ObresModifica

  • Richard Milian Richard le Cóquerant Toulouse: Edition Richard Milian, 2000 (autobiogràfica)

NotesModifica

  1. En algunes pàgines web se l'anomena, incorrectament, Richard Millian, amb una "l" de més.
  2. El toro-piscine o taureau-piscine és una institució recreativa del sud de la França, per bé que força semblant al bou embolat propi de les terres de l'Ebre i les contrades valencianes. La fórmula francesa es basa en treure a l'arena d'una plaça de braus una vedella amb les banyes embolades (sense foc), que els participants han d'esquivar mentre es lliuren a diversos jocs: l'estàtua (els participants han de romandre drets dalt de barrils, essent el guanyador el que més temps s'hi mantingui, similar al joc de "don Tancredo"), la partida de cartes (els participants s'han d'asseure sobre barrils que formen un quadrat, com si juguessin a cartes), el toro-bol (inspirat en l'hoquei herba, amb els estics reemplaçats per raspalls de mànec llarg)... Al mig de la pista, i donant nom al joc, hi ha una piscineta feta amb bales de palla revestides d'un aïllament estanc. El propòsit del joc és fer-hi entrar la vedella i el fet més espectacular és quan el participant hi entra també al mateix temps. L'organització pot distribuir premis en metàl·lic per tal d'incentivar la participació.
  3. 3,0 3,1 3,2 Bérard, Robert (dir) Histoire et dictionnaire de la Tauromachie Paris: Bouquins Laffont, 2003, p. 648 ISBN 2221092465
  4. L'alternativa és una cerimònia de la tauromàquia, quan un torero veterà n'apadrina un de debutant cedint-li, en una correguda, els estris de matar per a occir el seu primer jónec. Marca el reconeixement públic com a torero, i es pren com a criteri d'antiguitat per fer els cartells de les corregudes. Encara que l'alternativa es pot prendre a qualsevol cós, a determinats països (Espanya, Mèxic, Colòmbia) es considera que una alternativa estrangera s'ha de confirmar amb una nova cerimònia en el propi territori.
  5. http://www.corridapassion.fr/archives/2012/03/01/23651413.html
  6. El padrí hauria estat Flores, i Loré de testimoni, segons l'article de la viquipèdia francesa; segons l'article al "Portal Taurino" hauria estat a l'inrevés.

Enllaços externsModifica