Rima

repetició de sons similars
Aquest article tracta sobre el terme de poètica. Si cerqueu l'accident geològic, vegeu «Rima (exogeologia)».

La rima és la concordança parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat a partir de l'última vocal tónica.[1] Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor. La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals.[2]

És un recurs poligenètic, comú a quasi totes les llengües.[3] En grec antic es deia homoioteleuton («que acaba en el mateix»), si bé que en la poesia grega i llatina no va ocupar el lloc central que va obtenir a Ocident, primer amb la poesia hímnica[4] del cant religiós de la seqüència gregoriana i sobretot des de la poesia trobadors a l'Edat Mitjana. A més del seu aspecte musical, és un recurs que facilita la memorització.[4]

La paraula prové del provençal rim, derivat del grec antic ῥυθμός «moviment regular, cadenciós» via el llatí rhythmus. A l'edat mitjana va prendre el sentit de vers romanç, basat en accents, nombre de sil·labes i rimes, a diferència del vers mètric llatí, un altre recurs literari.[5] A les obres modernes en versos alexandrins sovint és combina la rima amb una estructura mètrica sil·làbica inspirada en la poètica clàssica.

Tipus de rimaModifica

Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la síl·laba tònica de l'última paraula del vers.

  • Rima assonant: únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.
  • Rima consonant: la repetició de fonemes de l'última síl·laba és total.
  • Rima femenina: l'última paraula del vers és plana o esdrúixola.
  • Rima masculina: l'última paraula del vers és aguda.
  • Rima creuada, croada, encreuada, o de circularitat.
  • Rima encadenada és aquella que en una quarteta, estructura en què rimen el primer i el tercer vers, d'una banda, i el segon i el quart, de l'altra (ABAB)
  • Rima equívoca: la que es dóna a pesar d'una escriptura diferent de les paraules que rimen.
  • Rima falsa: quan l'escriptura coïncideix, però la pronuncia no el fa.
  • Rima interna: la que es produeix entre les paraules de l'interior del vers.
  • Rima fàcil o pobra: la que abusa de terminacions freqüents de la llengua.
  • Rima maridada. Es produeix entre les rimes masculines i femenines d'una mateixa paraula i les respectives masculina i femenina d'una altra: bufó (a) bufona (b) rodó (a) rodona (b).
  • Rima visual.

ReferènciesModifica

  1. «Rima». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. García i Martín, Manel. «2. Rima assonant i rima consonant» (vídeo). Breus de mètrica catalana, 29-12-2014.
  3. Julià i Garriga, 1999, p. 234.
  4. 4,0 4,1 Julià i Garriga, 1999, p. 235.
  5. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «rim, 3. rima». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 798. ISBN 9788441225169. 

BibliografiaModifica

Vegeu la categoria Rimes al Viccionari, amb una llista de mots sobre rimes.