Ripieno

grup nombrós d'instruments dintre del concerto grosso

El ripieno és un grup nombrós d'instruments dintre del concerto grosso propi dels segles XVII i XVIII. Aquest grup dialoga amb el concertino (conjunt d'instruments solistes).[1] El ripieno és també anomenat tutti. L'alternança entre els solistes i tot el grup crea contrastos de plans sonors propis del barroc. A l'època barroca els esdeveniments històrics fan exaltar la vida i reflexionar sobre la mort; això en pintura es manifesta amb el clar-obscur, com a contrast i testimoni de la lluita entre la vida i la mort. En la música aquest efecte s'obté amb el concertino i el ripieno, com és també una forma de jugar amb la intensitat sonora i els blocs temàtics per fer més atractiva l'obra.

A la banda de música, el terme (o les seves variants ortogràfiques repiano i ripiano) s'utilitza de manera similar per designar els intèrprets que no estan a la taula principal, especialment els clarinets i cornetistes de les bandes militars.[2]

L'expressió senza rimieni és una instrucció per jugar sense els ripienistes; aquesta instrucció es troba sovint a les obres de Händel.[2]

ReferènciesModifica

  1. The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2nd Ed. (2001)
  2. 2,0 2,1 Anonymous. Ripieno (It.: 'filled')(i), 2001.