Ritchie Boys

grup especial d'intel·ligència militar dels Estats Units durant la II Guerra Mundial

Els Ritchie Boys van ser un grup d'uns deu mil joves alemanys, majoritàriament jueus,[1] que van fugir del seu país i es van allistar a l'exèrcit dels Estats Units; formats a Camp Ritchie (Maryland), al Centre d'Instrucció en Intel·ligència Militar, se'ls va entrenar especialment per combatre en la guerra psicològica. Eren adequats per a aquest tipus de tasca, perquè coneixien l'idioma i la mentalitat alemanyes millor que qualsevol soldat nascut als Estats Units. El paper d'aquests soldats era, per tant, estudiar l'enemic, i desmoralitzar-lo per tal d'aconseguir una rendició incondicional.

Infotaula d'organitzacióRitchie Boys
Dades
Tipusgrup d'humans Modifica el valor a Wikidata

Després que els Estats Units declarés la guerra a l'Alemanya nazi, els Ritchie Boys es van convertir en una arma decisiva per als països Aliats. Van desembarcar a Europa el Dia D (6 de juny de 1944), juntament amb la resta de les tropes aliades. Poc temps després, van deixar les seves unitats i van realitzar les seves tasques especials, aportant informació valuosa. A més, els Ritchie Boys van ajudar a trencar la resistència alemanya en demoralizar-la a través de maniobres obertes i secretes. Van interrogar presoners de guerra i desertors per a obtenir informació sobre les forces alemanyes, els moviments de les tropes i l'estat físic i psicològic dels alemanys.[2] Van practicar tècniques de desinformació mitjançant anuncis en premsa, fulletons i emissions de ràdio, influint sobre la població i els militars perquè cessessin la seva resistència a la invasió aliada. Després de la guerra, molts dels Ritchie Boys van servir com a traductors durant els Judicis de Nuremberg. Diversos d'ells van tenir carreres reeixides en l'àmbit de la política o de la ciència. Entre els Ritchie Boys, hi figuraven Hans Habe, Klaus Mann, Stefan Heym, Hanus Burger, i David Robert Seymour.

L'any 2004, La història del grup fou el centre del documental The Ritchie Boys, del director Christian Bauer.[3][4]

ReferènciesModifica

  1. (anglès) Jeffreys, Keith, Remembering the Ritchie Boys Arxivat 2009-02-23 a Wayback Machine. (accés:26-01-09)
  2. (anglès) Davidson, Susie. I refused to die: stories of Boston area Holocaust survivors and soldiers who liberated the concentration camps of World War II, Ibbetson Street Press, 2005, p.273, ISBN 0972460144 ,9780972460149
  3. (anglès) Web del documental The Ritchie Boys (accés 10-11-09)
  4. Web del documental a IMDb.

FontsModifica