Riu Argeș

El riu Argeș (pronunciat en romanès: [ˈArd͡ʒeʃ]) és un riu al sud de Romania, afluent esquerre del Danubi. Són 350 km (220 mi) llarg, i la seva superfície de conca és de 12.550 km2 (4.850 sq mi). [2] [1]

Infotaula de geografia físicaRiu Argeș
Arges rivier.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRomania Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRomania Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaBaden-Württemberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDanubi Modifica el valor a Wikidata
45° 21′ 53″ N, 24° 37′ 49″ E / 45.3647°N,24.6304°E / 45.3647; 24.6304Coord.: 45° 21′ 53″ N, 24° 37′ 49″ E / 45.3647°N,24.6304°E / 45.3647; 24.6304
44° 03′ 31″ N, 26° 37′ 01″ E / 44.0587°N,26.6169°E / 44.0587; 26.6169
Afluent
32
Conca hidràulicaconca del Danubi Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions350 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica12.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal73 m³/s Modifica el valor a Wikidata

La seva font o naixement es troba a les muntanyes Făgăraș, als Carpats del Sud i la desembocadura és al Danubi a Oltenița.

La ciutat principal de l'Argeș és Pitești. Riu amunt, el manté la presa Vidraru, que ha creat el pantà Vidraru. El seu curs superior, aigües amunt del llac Vidraru, també s'anomena Capra.

NomModifica

Es creu que el riu era el mateix que Ὀρδησσός Ordessus, un nom esmentat per l'historiador grec antic Heròdot.[2] L'etimologia d'Argeș no és clara. Tradicionalment, es considerava que deriva del nom antic, mitjançant un terme reconstruït, * Argessis. La capital d' Dacian líder Burebista va ser nomenat Argedava, però sembla que no té cap vincle amb el nom de riu.[3]

Una etimologia alternativa deriva el nom de riu d'una Pecheneg paraula, transcrit en romanès com argis (que significa "terra més alta"). Les primeres variants registrades del nom es refereixen a la ciutat de Curtea de Argeș (lit. "The Court on the Argeș") i suggereixen una derivació d'aquesta paraula: Argyas (1369), Argies (1379), Arghiș (1427). De manera que el riu probablement pren el nom de la ciutat.[3]

LocalitatsModifica

Les següents localitats estan situades al llarg del riu Arges, des del naixement fins a la desembocadura: Căpăţânenii Ungureni, Căpăţânenii Pamanteni, Arefu, Poienarii d'Argeş, Corbeni, Rotonda, Albestii d'Argeş, Curtea d'Arges, Baiculesti, Merisani, Bascov, Piteşti, Gaesti, Bolintin-Deal, Adunații-Copăceni i Oltenița.

HidroenergiaModifica

El riu Argeș i alguns dels seus afluents s'utilitzen per a generar l'energia hidràulica.[4] El sistema hidroelèctric està format per diverses preses, llacs, túnels i centrals elèctriques.[5] Els pantans construïts al riu Argeș són: Vidraru, Oiești, Cerbureni, Curtea de Argeș, Zigoneni, Merișani, Budeasa, Bascov, Pitești, Călinești (o Golești), Zăvoiu (prop de Mătăsaru ), Ogrezeni i Mihăilești.[6] També hi ha preses als seus afluents.

AfluentsModifica

Els rius següents són afluents del riu Argeș (de la font a la desembocadura):

  • Afluents esquerres: Braia, Mândra, Buda, Valea cu Pești, Valea Lupului, Berindești, Valea Iașului, Sasu, Vâlsan, Râul Doamnei, Vrănești, Râncăciov, Cârcinov, Budișteanca, Sabar, Dâmbovițun, Rasa, i Luica.
  • Afluents drets: Paltinul, Lespezi, Modrugaz, Cumpăna, Valea lui Stan, Arefu, Bănești (Cicănești), Valea Danului, Tutana, Schiau, Bascov i Neajlov.

ReferènciesModifica

  1. Danube River Basin District, Part A – Roof Report, IPCDR, p 12
  2. George Ioan Brătianu, Une énigme et un miracle historique: le peuple roumain, Editura Științifică și Enciclopedică, Bucharest, 1989, p. 138
  3. 3,0 3,1 Alexandru Madgearu, "Români și pecenegi în sudul Transilvaniei", in Zeno-Karl Pinter, Ioan-Marian Țiplic, Maria-Emilia Țiplic (eds.
  4. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 14 octubre 2013].
  5. «BAZINE HIDROGRAFICE ÎN ROMÂNIA». Arxivat de l'original el 12 agost 2011. [Consulta: 20 setembre 2011].
  6. «SITUATIA ACUMULARILOR PERMANENTE FRONTALE DINBAZINUL HIDROGRAFIC ARGES VEDEA». Arxivat de l'original el 27 març 2012. [Consulta: 20 setembre 2011].