Riu Tungur

El riu Tungur (del rus: Река Тунгир) és un riu localitzat a la Sibèria Oriental a Rússia. És un afluent pel marge esquerre del riu Oliokma, al seu torn un afluent del riu Lena. Té 500 km de longitud i drena una conca de 14.700 km² (una mica major que Montenegro, Bahames, Qatar o Gàmbia). El seu cabal mitjà és de 90 m³/s a Goulia, a 161 km de la seva desembocadura.

Riu Tungur

Tipus	Riu
Inici
Continent	Àsia
Cota inicial	1.200 m
Entitat territorial administrativa	krai de Zabaikàlie (Rússia)
Localització	Muntanyes Iàblonoi
Final
Cota final	501 m
Entitat territorial administrativa	Sakhà (Rússia)
Localització	Oliokma
54° 06′ 56″ N, 118° 34′ 40″ E B 55° 24′ 45″ N, 120° 33′ 50″ E
Conca hidrogràfica	Conca del riu Lena
Dades i xifres
Mida	500 () km
Superfície de conca hidrogràfica	14.700 km²
Mesures i indicadors
Cabal	90 m³/s

Conca de l'Oliokma.

Administrativament, el Tungur discorre íntegrament pel krai de Zabaikàlie de la Federació de Rússia.

Geografia

El riu Tungur neix en les muntanyes Iàblonoi, un centenar de quilòmetres al nord-est de la font del riu Oliokma. Flueix generalment cap al sud-est, en paral·lel al curs de l'Olekma, però corrent més al sud-est. Passa als seus inicis per la petita localitat de Nikolaievski i a continuació arriba a la petita ciutat de Tupik (1.041 hab. el 2002), la capital administrativa del districte Tungiro-Oliokminski, on li aborda pel marge dret el seu principal tributari, el riu Bougarikhta. A partir d'aquí el riu descriu molts i tortuosos meandres, en un discórrer propi dels rius de plana. Arriba després a Zaretxnoie i després a Goulia, on hi ha una estació hidromètrica. Es torna a partir d'aquí en direcció nord-nord-oest, fins a desguassar al Oliokma, pel marge dret, a la petita localitat de Sredniaia Oliokma.

El riu està congelat entre finals del mes d'octubre i finals d'abril. En el riu hi ha algunes zones de ràpids, per la qual cosa només és navegable en canoes.

Hidrometria

El cabal del riu Tungur s'ha observat des de l'any 1975 en un període de 15 anys (entre 1975 i 1999), a Goulia, una localitat a uns 161 km de la seva confluència amb el riu Oliokma.

El Tungur és un riu bastant cabalós, alimentat en gran part pel desglaç, encara que també per les precipitacions a l'estiu i la tardor. Pot considerar-se, com un curs d'aigua de règim nivopluvial, amb dues estacions ben diferenciades. Les aigües altes es produeixen des de finals de la primavera fins a principis de tardor, de maig a setembre inclusivament, amb un pic al juny i juliol, que correspon al desglaç i la fosa de la neu. La conca rep precipitacions en totes les estacions, sobretot als pics més alts, precipitacions que cauen en forma de pluja a l'estiu. La pluja i la fusió contínua de gel expliquen que el flux de juliol a octubre estigui ben alimentat. A l'octubre, el cabal del riu disminueix ràpidament, la qual cosa dóna inici al període d'aigües baixes, que va de novembre a abril inclòs i que correspon a l'hivern i grans gelades que abasten tota la regió. Durant els mesos de gener a març, el flux es deté gairebé per complet.

A Goulia, el cabal mig anual observat durant aquest període va ser de 68,2 m³/s, per a una àrea drenada de 8.380 km², una mica més del 56% del total de la conca de captació del riu. La làmina d'aigua d'escolament anual a la conca va ascendir a 257 mm, que pot considerar-se com bastant alta.

El cabal mig mensual observat de gener a març (mínim d'estiatge) és nul, mentre que el cabal mitjà del mes de maig va ser de 169 m³/s, la qual cosa posa en relleu la magnitud de les extremes variacions estacionals. En el període d'observació de 15 anys, la taxa mensual màxima va ascendir a 462 m³/s, al juliol de 1988. Pel que fa al període lliure de gel (de maig a setembre inclusivament), el cabal mínim observat va ser de 18,7 m³/s al juliol de 1979, que era encara significatiu.