Robert Clive
El Major general Robert Clive (Shropshire 29 de setembre de 1725 - Londres 22 de novembre de 1774), també conegut com a Clive of India, va ser un militar britànic que va establir la supremacia política i militar da Companyia de les Índies Orientals a Bengala.[1] Junt amb Warren Hastings va ser una de les figures clau de l'Índia britànica. En la lluita pels llocs comercials, derrotà els francesos i els seus aliats indis a Arcot (1751), Calcuta (1757) i Plassey (1757). Va ser governador de Bengala de 1757 a 1760 i de nou 1764 a 1767. Clive obrí el camí per al domini anglès sobre Índia, el qual va durar gairebé 200 anys.[2]
.jpg) | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement |
29 setembre 1725 Shropshire (Anglaterra) | ||
| Mort |
22 novembre 1774 (49 anys) Londres | ||
| Causa de mort | Suïcidi (Dessagnament) | ||
| Lloc d'enterrament | Shropshire | ||
| |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Britànics | ||
| Formació |
Merchant Taylors' School  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Polític i oficial | ||
| Branca militar | Infanteria | ||
| Rang militar | general major | ||
| Conflicte |
Carnatic Wars | ||
| Altres | |||
| Títol | Baró | ||
| Fills |
Edward Clive Richard Clive Jane Clive Lt.-Col. Hon. Robert Clive Hon. Rebecca Clive Charlotte Clive Hon. Margaret Clive Elizabeth Clive Lt.-Col. Hon. Robert Clive | ||
| Pares |
Richard Clive , Rebecca Gaskell | ||
|
Premis | |||
 | |||
BiografiaModifica
Clive era fill d'un membre de Parlament anglès i era un nen extremadament indisciplinat i mal-humorat. Als 18 anys marxà cap Madras,Índia, com treballador de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Pres del tedi i de la solitud va intentar suïcidar-se dues vegades. En la guerra colonial de 1751, Robert Clive va prendre el Fort d'Arcot amb 200 europeus i 300 sipais (tropes índies) i el va defensar contra 10.000 soldats indis i francesos.
Clive tornà a Anglaterra el 1753, de nou a Índia, el 1757, com tinent coronel. El comerç anglès es centrava a Calcuta. El 1756, el príncep Siraj-ud-Dowlah, de Bengala va prendre Calcuta i va empresonar, dins una petita sala, 146 súbdits britànics. 123 d'ells moriren ràpidament sufocats. Després de tornar a prendre Calcuta, Clive va derrotar Siraj-ud-Dowlah a Plassey, l'any 1757. A continuació va deixar els anglesos com governants de Bengala. L'any 1763 el "Tractat de París" va consolidar la supremacia anglesa a Índia.
Clive va rebre el títol de baró Clive de Plassey, va ser nomenat diputat i cavaller, el 1764. Va ser atacat políticament, es va fer addicte a l'opi va estar afectat per la depressió i l'any 1774, es va suïcidar tallant el seu coll.[2]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Clive |
- ↑ Chris Roberts, Heavy Words Lightly Thrown: The Reason Behind Rhyme, Thorndike Press,2006 (ISBN 0-7862-8517-6)
- ↑ 2,0 2,1 Livro "Personagens da História" da editora: "Circulo de Leitores". Edição de 1989. Edição Portuguesa.