Robert Clive
El Major General Robert Clive (Shropshire, 29 de setembre de 1725 - Londres, 22 de novembre de 1774), també conegut com a Clive of India, va ser un militar britànic que va establir la supremacia política i militar de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a Bengala.[1] Junt amb Warren Hastings va ser una de les figures clau de l'Índia britànica. En la lluita pels llocs comercials, derrotà els francesos i els seus aliats indis a Arcot (1751), Calcuta (1757) i Plassey (1757). Va ser governador de Bengala de 1757 a 1760 i de nou 1764 a 1767. Clive obrí el camí per al domini anglès sobre Índia, el qual va durar gairebé dos segles.[2]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1725 Shropshire (Anglaterra) |
| Mort | 22 novembre 1774 (49 anys) Londres |
| Causa de mort | Suïcidi (Dessagnament ) |
| Sepultura | Shropshire |
Member of the 11th Parliament of Great Britain (en)  | |
| Member of the 13th Parliament of Great Britain (en) | |
| Member of the 12th Parliament of Great Britain (en) | |
| Member of the 14th Parliament of Great Britain (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Britànics |
| Formació | Merchant Taylors' School |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític i oficial |
| Activitat | 1746 – |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Infanteria |
| Rang militar | general major |
| Conflicte | Carnatic Wars (en) |
| Altres | |
| Títol | Baró |
| Cònjuge | Margaret Clive (en) (1753–) |
| Fills | Edward Clive Charlotte Clive (en) Margaret Clive (en) Elizabeth Clive (en) Rebecca Clive (en) Richard Clive (en) Jane Clive (en) Robert Clive |
| Pares | Richard Clive (en) i Rebecca Gaskell (en) |
| Germans | William Clive |
Premis | |
 | |
Clive era fill d'un membre de Parlament anglès i era un nen extremadament indisciplinat i malhumorat. Als 18 anys marxà cap Madràs,Índia, com treballador de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Pres del tedi i de la solitud va intentar suïcidar-se dues vegades. En la guerra colonial de 1751, Robert Clive va prendre el Fort d'Arcot amb 200 europeus i 300 sipais (tropes índies) i el va defensar contra 10.000 soldats indis i francesos.
Clive tornà a Anglaterra el 1753, de nou a Índia, el 1757, com a tinent coronel. El comerç anglès es centrava a Calcuta. El 1756, el príncep Siraj-ud-Dowlah, de Bengala va prendre Calcuta i va empresonar, dins una petita sala, 146 súbdits britànics. 123 d'ells moriren ràpidament sufocats. Després de tornar a prendre Calcuta, Clive va derrotar Siraj-ud-Dowlah a Plassey, l'any 1757. A continuació va deixar els anglesos com governants de Bengala. L'any 1763 el Tractat de París va consolidar la supremacia anglesa a l'Índia.
Clive va rebre el títol de baró Clive de Plassey, va ser nomenat diputat i cavaller, el 1764. Va ser atacat políticament, es va fer addicte a l'opi va estar afectat per la depressió i l'any 1774, es va suïcidar tallant-se el coll.[2]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Clive |
- ↑ Chris Roberts, Heavy Words Lightly Thrown: The Reason Behind Rhyme, Thorndike Press, 2006 (ISBN 0-7862-8517-6)
- ↑ 2,0 2,1 Livro "Personagens da História" da editora: "Circulo de Leitores". Edição de 1989. Edição Portuguesa.