Rodínia és el nom d'un hipotètic supercontinent que fa uns 1.100 milions d'anys, durant el Neoproterozoic, comprenia la major part de la superfície de terra del planeta. Començà a segmentar-se fa uns 800-750 milions d'anys a causa de moviments magmàtics a l'escorça terrestre, acompanyats d'una intensa activitat volcànica. Finalment, s'escindí en vuit continents dels quals posteriorment es formarà el supercontinent Pangea.[1]

La idea data dels anys 1970 en un intent d'explicar l'explosió de molts i molt diversos formes de vid al començament del paleozoic.[2]

El seu nom, que va ser proposat per dos científics nord-americans el 1990 deriva de la paraula russa родина (rodina), que significa «terra ancestral».[3] Aquesta terra ancestral s'hauria trobat al mig de l'Oceà Mirovoi («de tot el món»).[4] La UNESCO va llançar el 2000 el projecte 440 en el marc del Programa internacional de correlació geològica (International Geological Correlation, IGCP) Programme per a provar aquesta hipòtesi. El primer mapa geodinàmic va ser publicat el 2008.[5]

Referències modifica

  1. «Dance of the Giant Continents» (en anglès). Burke Museum. [Consulta: 9 novembre 2022].
  2. Valentine, J. W.; Moores, E. M. «Plate-tectonic Regulation of Faunal Diversity and Sea Level: a Model» (en anglès). Nature, 228, 5272, 1970-11, pàg. 657–659. DOI: 10.1038/228657a0. ISSN: 1476-4687.
  3. McMenamin, Mark A. S.; McMenamin, Dianna L. The Emergence of Animals: the Cambrian breakthrough (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1990, p. 217. ISBN 978-0-230-62346-0. 
  4. Bogdanova, Pisarevky i Li, 2009, p. 259.
  5. Li, Z.X.; Bogdanova, S.V.; Collins, A.S.; Davidson, A.; De Waele, B. «Assembly, configuration, and break-up history of Rodinia: A synthesis» (en anglès). Precambrian Research, 160, 1-2, 2008-01, pàg. 179–210. DOI: 10.1016/j.precamres.2007.04.021.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodínia