Roger de Pins (?- 28 de maig de 1365) fou el 29è Mestre de l'Hospital. Originari de la llengua de Provença, va ascendir al mestratge el 1355 quan va morir Pierre de Corneillan. Durant el seu mandat, va reformar els estatuts de l'orde.

Infotaula de personaRoger de Pins

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1294 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1365 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem Orde de Sant Joan de Jerusalem
1355 – 1365
← Pierre de CorneillanRaymond Berenger → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo guerrer, frare hospitaler Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Joan de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata

Treballà amb molt de zel perquè els infidels abandonessin la religió de Muhàmmad (Mahoma) i seguissin la cristiana. Celebrà un Capítol de l'orde d'Avinyó amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a lluitar contra els mahometans; en aquest Capítol es prengueren altres disposicions molt encertades i es suprimí el càrrec de gran comanador de l'orde d'Espanya, per creure-la inútil.

Pins menà redactar els estatuts de l'orde, traduir-los del francès al llatí i remetre un exemplar d'aquests a tots els grans priors. A més, disposà que tots els nomenaments per a proveir les vacants dels convents de l'orde es fessin en el successiu pel gran mestre, i que els germans que servien com a soldats poguessin ser admès-os en la categoria de cavallers, quan per la seva bona conducta, continuats serveis o accions heroiques se'n fessin creditors, ja que fins llavors només se'ls considerava com assalariats sense dret a cap ascens.

Pins fou un home molt caritatiu, pel que se li donà el sobrenom de l'almoiner; també es distingí pel seu zel en pro de la disciplina i pel seu caràcter eminentment justicier.


Precedit per:
Pierre de Corneillan
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem

1455-1465
Succeït per:
Raymond Berenger

Bibliografia modifica