Romà Escler (segle XI)

militar romà d'Orient, estrateg del tema dels Tracesis, proedre i dux d'Antioquia
Per a altres significats, vegeu «Romà Escler (segle X)».

Romà Escler (grec: Ρωμανός Σκληρός, Romanós Sklirós) fou un militar romà d'Orient del segle xi. Possiblement era nebot de Basili Escler.[1][2] El seu ascens començà durant el regnat de Constantí IX Monòmac (que tenia la seva germana Maria com a amant), començant com a estrateg del tema dels Tracesis, després com a pròedre i seguidament com a dux d'Antioquia. La seva enemistat amb Jordi Maniaces fou un dels factors que propiciaren la rebel·lió d'aquest últim.

Infotaula de personaRomà Escler
Biografia
Naixementp. segle XI Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle XI (>1057) Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEscler Modifica el valor a Wikidata

El 1057 s'ordí un complot contra l'emperador Miquel VI l'Estratiòtic, que es negava a escoltar els greuges dels alts comandants militars. Romà i els altres conspiradors residents al tema dels Anatòlics, Miquel Burtzes, Nicèfor Botaniates i els fills de Basili Argir, anaren a buscar Isaac Comnè a les seves terres prop de Kastamon (Paflagònia) i el proclamaren emperador el 8 de juny del 1057 en un lloc conegut com a Gunària.[3] En la batalla de Pètroe, que decidí la sort de la revolta i de Miquel VI, Romà comandà l'ala dreta de l'exèrcit rebel i fou capturat per Aaron, sense que això evités la victòria d'Isaac sobre les forces legitimistes. Possiblement fou promogut al càrrec de domèstic de les escoles per Isaac o el seu successor, Constantí X Ducas (r. 1059–1068).[2][4]

Referències modifica

  1. Kajdan, 1991, p. 1.911 i 1.912.
  2. 2,0 2,1 Sturaitis, 2003, Capítol 2.4.
  3. Wortley, 2010, p. 455 i 456.
  4. Cheynet, 1990, p. 68, 311 nota 41, 340 i 341.

Bibliografia modifica