Romà (papa)
|
Per a altres significats, vegeu «Romà I Lecapè». |
Romà I (Gallese - novembre de 897) fou Papa de l'Església catòlica entre l'agost i el novembre de 897. Va incloure a la diòcesi de Girona les illes de Mallorca i Menorca.
| |||
| Nom original | (la) Romanus  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | valor desconegut Gallese (Itàlia) | ||
| Mort | novembre 897 Roma | ||
| Causa de mort | verí | ||
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà | ||
 114è Papa | |||
| agost 897 – novembre 897 ← Esteve VI – Teodor II → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
Diversos historiadors apunten que podria haver estat nebot del Papa Marí I.[1] El seu nom d'abans de ser escollit Papa es desconeix, però sí que se'n sap que va néixer a Gallese, un poble d'Itàlia proper a Civita Castellana. Era cardenal de San Pietro in Vincoli quan fou elegit al papat.[2]
Va ser elegit per succeir l'assassinat Papa Esteve VI durant un període en què el papat estava controlat per diverses faccions italianes.[3] Esteve VI havia estat assassinat després d'exhumar el cadàver del Papa Formós perquè participés en el Concili Cadavèric que va acabar amb la condemna del mort.[4] Romà va anul·lar tots els actes i decrets del seu predecessor.[3] El Papa Teodor II va completar aquesta tasca.
Durant el breu pontificat, de quatre mesos, va concedir el pal·li a l'abat Vitalis de l'Abadia de Farfa i el va nomenar patriarca de Grado. També va incloure a la diòcesi de Girona les illes de Mallorca i Menorca i va confirmar les possessions del bisbe d'Elna.[2] El seu curt papat va ser considerat virtuós per l'historiador contemporani Flodoard,[2] però l'historiador del segle xv Bartolomeo Platina el va menysprear per anul·lar els actes i decrets del seu predecessor.[3]
Va morir el novembre del 897 per causes desconegudes, tot i que s'ha apuntat que podria haver estat deposat pels partidaris del seu predecessor, el Papa esteve VI, de faccions oposades.[4] Aquesta possibilitat parteix de la interpretació de la descripció que sovint s'utilitzava per descriure la deposició, i que literalment era que "es va fer monjo".[2]
Referències
modifica
- ↑ Anura Guruge The Next Pope. illustrated, 16 Feb 2010, p. 88. ISBN 9780615353722.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mann, Horace. "Pope Romanus." The Catholic Encyclopedia Vol. 13. New York: Robert Appleton Company, 1912. 22 September 2017
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Platina, Bartolomeo. «The Lives of the Popes From The Time Of Our Saviour Jesus Christ to the Accession of Gregory VII» p. 239, 1479. [Consulta: 25 abril 2013].
- ↑ 4,0 4,1 «Romanus». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 3 agost 2015].