Romànic llombard

estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del segle xi

L'arquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del segle xi.

Sant Climent de Taüll

Un dels primers corrents de l'arquitectura romànica a Europa des del segle X i principis del segle XI s'anomena primer romànic o romànic llombard. Va tenir lloc a la regió de Llombardia (en aquella època el terme que englobava tot el nord d'Itàlia) i es va estendre per Catalunya i pel sud de França. La seva principal decoració per a l'exterior, les bandes d'arcs cecs ornamentals s'anomenen bandes llombardes. Es caracteritzava per les parets gruixudes i la manca d'escultura a les façanes, i amb els interiors profusament pintats amb frescos.

Durant el primer quart del segle XI, gran activitat arquitectònica de grups formats per mestres i picapedrers llombards ( Gremi de Comacine ), que van treballar per bona part d'Europa i territoris catalans i van aixecar temples força uniformes, alguns dels quals encara existeixen avui dia.[1] Per a una àrea considerable, aquest procés de difusió artesanal va començar a Llombardia i Lombardus es va convertir en la paraula per a paleta en un període primerenc.[2] Es podria anomenar el primer estil romànic l'estil d'aquesta reconquesta arquitectònica italiana.[2] El gran promotor i patrocinador d'aquest art a Catalunya va ser l'Abat Oliba, monjo i abat del monestir de Ripoll que, l'any 1032, va ordenar l'ampliació del cos d'aquest edifici amb una façana amb dues torres, més un creuer que comprenia set absis, tot decorat a l'exterior amb l'ornamentació llombarda d'arcs cecs i franges verticals.

Procedent del nord d'Itàlia, estava caracteritzat per un sistema de decoració de les façanes a base d'elements com el fris d'arquet que es veu en les bandes llombardes, el fris en dent de serra, etc., i per un sistema constructiu amb l'ús de pedres sense polir en els murs.

L'església de Sant Vicenç de Cardona, consagrada l'any 1040, és considerada l'obra mestra del primer romànic i el màxim exponent de l'arquitectura llombarda.

ReferènciesModifica

  1. The Monastery of Santa Maria de Roses of 1022 is the oldest of the Lombard features in Catalonia.
  2. 2,0 2,1 Conant, Kenneth John. Carolingian and Romanesque, 1959. 

Vegeu tambéModifica