Obre el menú principal

Ronald William Howard (1 de març de 1954) és un actor, director i productor estatunidenc guanyador de dos Oscars.

Infotaula de personaRon Howard
Ron Howard.jpg
Ron Howard (2008) en el rodatge d'Àngels & Dimonis.
Biografia
Naixement Ronald William Howard
1 de març de 1954 (1954-03-01) (65 anys)
Duncan, Oklahoma (EUA)
Nacionalitat Estats Units
Grup ètnic Blancs americans
Formació Universitat del Sud de Califòrnia
Escola d'Arts Cinematogràfiques de la Universitat del Sud de Califòrnia
John Burroughs High School Tradueix
Desilu Productions Tradueix
Color de cabell Pèl-roig
Activitat
Ocupació Actor, productor de cinema, director de cinema, actor de veu, guionista, director de televisió, actor de televisió i actor de cinema
Obra
Obres destacables
2008 Frost/Nixon
2005 Cinderella Man
2001 A Beautiful Mind
Família
Fills Bryce Dallas Howard
Paige Howard
Pares Rance HowardJean Speegle Howard
Germans Clint Howard
Premis
Premis Oscar
Millor director
2001 - A Beautiful Mind
Millor pel·lícula
2001 - A Beautiful Mind
Premis Emmy
Millor sèrie
1998 - From the Earth to the Moon
Millor sèrie - Comèdia
2004 - Arrested Development
Millor programa - Animació infantil
2008 - Curious George
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
2008 Frost/Nixon
2005 Cinderella Man
2001 A Beautiful Mind
Signatura

IMDB: nm0000165 Musicbrainz: aa70ea39-4bf1-4901-a75f-f2541b77c0e3 Songkick: 1199170
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de l'actriu Jean Speegle Howard i de Rance Howard, director, escriptor i actor. El seu germà menor, Clint Howard és un actor reconegut. Va estudiar a l'escola de Cinematografia de la Universitat del Sud de Califòrnia.

 
Ron Howard, al costat de la família Cunningham a Happy Days - 1974

Nen estrella, debuta a la pantalla a l'edat de divuit mesos a Frontier Woman, sis mesos més tard sota la direcció del seu pare a l'obra The Seven Year Itch Amb cinc anys té un petit paper a El Viatge d’Anatole Litvak, després comença a aparèixer a la televisió a desenes de drames i de sèries. Ron Howard es dóna a conèixer al gran públic l'any 1973 interpretant el paper de Steve Bolander al film American Graffiti de George Lucas. És convidat després a un episodi de la sèrie M*A*S*H a la fi de 1973. Després dels seus estudis secundaris, interpreta el paper de Richie Cunningham a la sèrie de televisió Happy Days a partir de 1974. Abandona la sèrie el 1980 tot i fer-hi amb molt de gust algunes reaparicions esporàdiques als anys 1983 i 1984.

Es casa el 7 de juny de 1975 amb l'actriu Cheryl Aley. Tenen quatre fills, entre els quals Bryce Dallas Howard.

Tot seguint la seva carrera d'actor al cinema, Ron Howard es llança a la direcció l'any 1977, amb la comèdia dramàtica, Grand Theft Auto, després la comèdia Night Shift l'any 1982 –per a la qual dirigeix també el seu ex-col·lega Henry Winkler– i sobretot Splash, que li permet no només d'assolir un gran èxit comercial l'any 1984, sinó sobretot dirigir per primera vegada Tom Hanks provant el gènere de ciència-ficció. Es llança des de l'any següent a un registre dramàtic amb el melodrama fantàstic Cocoon.

Contínua tanmateix diversificant-se en un terreny lleuger: dirigint Michael Keaton a la sàtira Gung Ho (1986), submergint-se a l'epopeia fantàstica de Willow (1988), o dirigint la comèdia dramàtica familiar Parenthood. Si els dos primers films divideixen la crítica, l'últim assaig és aclamat per la crítica.

Comença els anys 1990 realitzant el thriller d'acció Backdraft, amb un càsting de veterans del cinema de Hollywood: Kurt Russell, William Baldwin, Robert De Niro i Donald Sutherland. Segueix l'any 1992 amb una pel·lícula romàntica, mal rebuda, Un horitzó molt llunyà, portada pel tàndem de mega-estrelles del decenni Tom Cruise i Nicole Kidman. Es refà amb la crítica amb la comèdia dramàtica The Paper, l'any 1994.

L'any 1995 , coneix el segon èxit més important de la seva carrera amb Tom Hanks - l'aventura espacial Apol·lo 13 que té èxit de crítica i comercial i li suposa al al cineasta una nominació de la Directors Guild of America al títol de millor director, i rep el premi Directors Guild of America a la millor pel·lícula en l'edició de 1996. El mateix any, lliura el thriller Rescat, protagonitzat per Mel Gibson i Rene Russo.

Abandona el decenni fent una picada d’ull a la televisió amb la sàtira EDtv, estrenada l'any 1999.

Entre adaptacions i biòpics (anys 2000)Modifica

En efecte, després d'haver signat la comèdia familiar popular que és l'adaptació de The Grinch l'any 2000, reprèn el registre dramàtic dos anys més tard.

La consagració amb la crítica arriba l'any 2002 quan rep l'Oscar al millor director en la 74a cerimònia dels Oscars per a Una ment meravellosa, que assolirà igualment l'Oscar a la millor pel·lícula. El film és un biòpic de John Forbes Nash (interpretat per Russell Crowe), un gran matemàtic que pateix esquizofrènia paranoide. També posa la seva veu a diversos episodis de la sèrie Els Simpson l'any 1998, 1999 i 2002.

El 2003 s'aventura en el terreny del western amb Les Desaparegudes, amb Cate Blanchett i Tommy Lee Jones, que no convenç ni la crítica, ni el públic.[1] Per la televisió, produeix el 2003 la comèdia Arrested Development, creada per Mitchell Hurwitz. El cineasta posa igualment la seva veu al narrador del programa. Les crítiques són bones, però les fluixes audiències contribueixen a la parada del programa el 2006, al cap de tres temporades.

L'any 2005, el tàndem Ron Howard / Russel Crowe torna per un altre biòpic, Cinderella Man, que marca també la tornada del primer a l'escriptura. Les crítiques són bones.

Howard accepta després un projecte obertament comercial: l'adaptació d'El codi Da Vinci, el best-seller de Dan Brown, el 2006. Aquest projecte li permet trobar una tercera vegada Tom Hanks, aquesta vegada en el paper del personatge principal Robert Langdon. L'adaptació obre el 59 Festival de Cannes i assoleix un gran èxit al box-office (550 milions), l'èxit més important del director. No obstant això el film rebrà crítiques desastroses, les més dolentes de la seva carrera.[2]

L'any 2008, defensa un film més intimista: el biòpic Frost/Nixon: l'hora de veritat, adaptat de l'obra de teatre de Peter Morgan. Aquest assaig li permet lliurar un thriller polític explicant l'enfrontament televisiu entre el president americà Richard Nixon i el presentador David Frost i es retroba de manera espectacular amb la crítica.[3]

El deceni es va concloure tanmateix amb la continuació de Da Vinci Codi: una adaptació de la novel·la Àngels i Dimonis, igualment signada per Dan Brown. És un nou èxit al box-office en detriment dels crítiques molt mediocres.[4]

Pitjor rebuda de la crítica (anys 2010)Modifica

 
Amb el seu col·laborador, el productor Brian Grazer, l'abril de 2011.

L'any 2011, la comèdia El Dilema és un fracàs de crítica i comercial, que no aconsegueix recuperar el seu pressupost.[5] El cineasta persisteix a la comèdia, però aquesta vegada televisada, coproduint una quarta temporada d' Arrested Development, llançada l'any 2013 per la plataforma Netflix.

L'any 2015, realitza el blockbuster d'aventures In the Heart of the Sea, que és tanmateix ràpidament considerat com un fracàs.[6] La presència de l'estrella en ascens Chris Hemsworth no li porta sort, malgrat una col·laboració fructífera dos anys abans: Rush. Aquest llargmetratge li permet filmar curses de Fórmula 1, tot contant la famosa rivalitat entre els pilots austríac Niki Lauda i britànic James Hunt als anys 1970. El film és aclamat per la premsa, les recaptacions són satisfactòries, malgrat una distribució limitada[7]

L'any 2016, prossegueix la saga de les aventures de Robert Langdon amb el thriller esotèric Inferno, adaptat de la novel·la homònima estrenada l'any 2013. Les crítiques són tan dolentes com per al precedent opus[8]

A l'estiu de 2017, serà el president d'honor de la 13a edició del Festival 'Un Realitzador a la Ciutat' a Nimes[9]

Al juny 2017, dos dies després que Lucasfilm anunciï que despatxa Phil Lord i Chris Miller, Ron Howard és nomenat per reprendre la realització del film sobre Han Solo estrenat el maig de 2018.[10]

Al juliol 2018, és anunciat per dirigir el pilot de 68 Whiskey, l'adaptació televisiva d'una sèrie israeliana titulada Charlie Golf One.[11]

Filmografia com a directorModifica

Any Títol Nominacions a Oscar Oscars guanyats Notes
1969 Old Paint
Deed of Daring-Do
Cards, Cads, Guns, Gore and Death
1976 Eat My Dust
1977 Grand Theft Auto També guionista
1982 Torn de nit
1984 Splash 1
1985 Cocoon 2 2
1986 Gung Ho També productor executiu
1988 Willow 2
1989 Parenthood 2 També guionista
1991 Backdraft 3
1992 Un horitzó molt llunyà També guionista/productor
1994 The Paper 1
1995 Apol·lo 13 9 2
1996 Rescat
1999 EDtv També productor
2000 How the Grinch Stole Christmas 3 1 També productor
2001 A Beautiful Mind 8 4 També productor
2003 Desaparicions També productor
2005 Cinderella Man 3 També productor
2006 El codi Da Vinci També productor
2008 Frost/Nixon 5 També productor
2009 Angels & Demons També productor
2011 El símbolo perdido També productor
2013 Rush

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ron Howard  

ReferènciesModifica