Rondó per a piano i orquestra (Beethoven)

El Rondó per a piano i orquestra, en si bemoll major, WoO 6, és una obra de Ludwig van Beethoven composta cap al 1793. Es va publicar finalment el 1829, amb la part solista completada per Carl Czerny.[1] Consta d'un sol moviment indicat com a Rondó: Allegro - Andante - Tempo I - Presto.

Infotaula de composicióRondó per a piano i orquestra
Forma musicalcomposició per a piano modifica
TonalitatSi bemoll major modifica
CompositorLudwig van Beethoven modifica
Instrumentaciópiano i orquestra modifica
IMSLP: Rondo_in_B-flat_major,_WoO_6_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002363893 Modifica els identificadors a Wikidata

Aquesta obra es va interpretar en públic per primera vegada el 1793 i probablement fou compost aquest any o l'anterior. Originalment va ser dissenyat per servir com a moviment final del Concert per a piano núm. 2, però va ser descartat i no aparegué publicat fins al 1829, dos anys després de la mort de Beethoven, completat per Carl Czerny.[2]

El Rondó comença amb un tema animat, juganer, en el registre agut del piano. L'orquestra immediatament introdueix el segon tema, així com nou material tamàtic. El piano no està inactiu massa temps i els solistes i l'orquestra comparteixen molts diàlegs. Quan el tema principal reapareix, aquest cop a càrrec de l'orquestra. En la part central del Rondó, Beethoven introdueix una preciosa melodia, més aviat despreocupada i que, en realitat, és una variant del tema principal. El ritme més lent ofereix un hàbil contrast amb la música més viva que l'envolta. Hi ha una breu però brillant cadència gairebé al final, després de la qual reapareix per darrera vegada el tema principal i motius relacionats i s'arriba a la conclusió final, de caràcter alegre.[2]

ReferènciesModifica

  • Anderson, Keith (1988). Beethoven: Piano Concerto Nº.1/Rondo in B-flat major, (CD). Naxos Records. 8.550190.

Enllaços externsModifica