Obre el menú principal

Rosó o Pel teu amor és una cançó catalana composta el 1922 per Josep Ribas i Gabriel, sobre lletra de Miquel Poal-Aregall.[1] Malgrat haver estat escrita dins la comèdia musical Pel teu amor molt aviat s'independitzà i fou incorporada al seu repertori per molts cantants, com Emili Vendrell.[2] És una cançó per a veu d'home, però ha estat adaptada sovint també per a veus femenines. Passà de seguit a ser una peça popularíssima i se n'han fet versions, tant de caràcter operístic (Supervia,[3] Kraus,[4] Carlo del Monte, Aragall,[5] Carreras)[6] com fins de més senzilles, o fent-ne un bolero. La seva fulgurant popularitat la posà en el punt de mira dels avantguardistes Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà que l'escarniren per sentimental al seu famós Manifest groc el 1928,[7] tanmateix la cançó esdevingué el màxim estàndard de la música vocal popular catalana (Marina Rossell, Dyango, Moncho[8], Villazón),[9] i s'ha popularitzat per tot el món, fins i tot amb versions lliures de Mireille Mathieu, Juan Perro[10] i Mariola Cantarero.[11] El disc de la Marató de TV3 de l'any 2014 incorpora una versió glam rock a càrrec del grup osonenc Obeses. El nom Rosó és un hipocorístic del prenom català femeni Roser.

Infotaula de cançóRosó
Tipus cançó
Llengua català
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

LletraModifica

«

 
Amb la llum del teu mirar,
has omplert la meva vida.
Si em poguessis estimar,
ma il·lusió fora complida.
I viuria tan content,
que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i a tota hora et cantaria
una cançó per als teus ulls
que jo mateix et faria;
una cançó per als teus ulls
perquè enmig de tants esculls
ells fossin la meva guia.

Rosó, Rosó llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.

Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara,
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara.
Perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla al cel blau
que al cor ens dona alegria.
Doncs ja que em tens presoner
un dia i un altre dia,
i jo m'hi trobo tan bé,
Roser, la meva Roser,
vulgues fer-me companyia.

»

ReferènciesModifica