Rosa Bonheur

pintora i escultora francesa

Marie Rosalie Bonheur, més coneguda com Rosa Bonheur (16 de març de 1822 – 25 de maig de 1899), fou una artista francesa, animalière (pintora d'animals) i escultora, coneguda pel seu realisme artístic. Les seves pintures més conegudes són Llaurada al Nivernais,[1] exhibida per primera vegada al Saló de París el 1848 i actualment al Museu d'Orsay de París, i Fira de cavalls,[2] que fou exhibida al Saló de 1852 i actualment es troba al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Bonheur és considerada una de les pintores més famoses del segle XIX.[3]

Infotaula de personaRosa Bonheur
André Adolphe-Eugène Disdéri (French - (Rosa Bonheur) - Google Art Project.jpg
Fotografia de Rosa Bonheur per André Adolphe-Eugène Disdéri, ca. 1863
Biografia
Naixement(fr) Marie-Rosalie Bonheur modifica
16 de març de 1822
Bordeus, França
Mort25 de maig de 1899(1899-05-25) (als 77 anys)
Thomery (By), França
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 74 modifica
Activitat
OcupacióArtista
ArtPintura, escultura
GènereAnimalística modifica
MovimentRealisme
ProfessorsRaymond Bonheur modifica
AlumnesAlfred-Édouard Billioray modifica
Obra
Obres destacables
Família
ParellaAnna Klumpke
Nathalie Micas modifica
PareRaymond Bonheur modifica
GermansIsidore Bonheur, Auguste-François Bonheur i Juliette Bonheur modifica
Cronologia
29 maig 1899 funeral (Chapel of the Père-Lachaise Cemetery (en) Tradueix) modifica
Premis
Obres destacables
Rosa bonheur horse fair 1835 55.jpg
Fira de cavalls (1852)
Signatura
Signaturerosabonheur.png modifica

BiografiaModifica

El seu pare, Raymond Bonheur, també va ser pintor. La seva mare va ser adoptada per un ric comerciant bordelés, Jean-Baptiste Dublan de Lahet. Rosa Bonheur imaginava que el misteri dels seus orígens amagava algun secret d'estat, que era de sang real, però actualment se sap que el seu protector, Dublan de Lahet, era en realitat el seu avi.

 
Rosa Bonheur, Fira de cavalls, 1853 (Museu Metropolità d'Art, Nova York).

Va viure molts anys a Château Grimont (Quinsac), prop de Bordeus. Va ser allá on es va començar la reputació de «marimacho» («Jo era el més noi de tots»), reputació que la va lluir tota la seva vida i que no va buscar desmentir. Ella portava el cabell curt i fumava havans.

Era lesbiana, va viure dues relacions amoroses, una amb Nathalie Miques, a la qual va conèixer el 1837 (Quan Rosa tenia 14 anys i Nathalie 12). Les dues eren pintores, i van estar juntes fins a la mort de Nathalie, l'any 1889. Després de la mort de Nathalie Miques, va establir una relación amb la nord-americana Anna Elizabeth Klumpke, també pintora, amb la qual va viure deu anys, fins a la seva mort i la qual va ser la seva hereva universal. Això no va provocar cap escàndol malgrat l'època en motiu de la seva fama excèntrica.[4]

Va exposar per primera vegada en el Saló de 1843. Va obtenir una medalla de tercera classe en el Saló de 1845 i una medalla d'or en el de 1848. L'any següent, va exposar Labourage nivernais («La labranza de Nevers», Museu de Orsay), encàrrec estatal. Amb la Fira de cavalls (MET, Nova York), presentat en el Saló de 1853, va conèixer una glòria internacional que li va valer per efectuar viatges en el curs dels quals li van presentar a personalitats com la reina Victoria. Va conèixer també a l'emperadriu Eugenia, i fins i tot al Coronel Cody (Buffalo Bill), que li ofereix una autèntica panoplia de sioux.

 
Vedells, 1879.

El 1859, es va instal·lar a By, al municipi de Thomery en Sena i Marne on va establir el seu taller i va arreglar espais per als seus animals. Primera dona artista a haver-hi estat condecorada amb l'ordre de la Legió d'honor en 1865 -va rebre aquesta distinció de les mans de la pròpia emperadriu - va ser ascendida a Oficial d'aquesta Ordre a l'abril de 1894. Va morir el 25 de maig de 1899, en el château de By i va ser inhumada al cementiri de Père-Lachaise (divisió 74).

S'explica l'anècdota que Rosa Bonheur va haver de sol·licitar a les autoritats policials l'autorització per vestir-se d'home - o més concretament, portar pantalons - per freqüentar les fires de bestiar on prenia anotacions del natural (autorització de disfressa, renovable cada sis mesos per la prefectura de París).

Es pot visitar el taller de Rosa Bonheur en el museu-castell de By, en Thomery, prop del bosc de Fontainebleau.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Bonheur
  1. «Musée d'Orsay: Rosa Bonheur Labourage nivernais». musee-orsay.fr, 25-03-2009.
  2. Rosa Bonheur, The Horse Fair, Metropolitan Museum of Art
  3. Janson, H. W., Janson, Anthony F. History of Art. Harry N. Abrams, Inc., Publishers. 6th edition. ISBN 0-13-182895-9, pàg. 674.
  4. «Rosa Bonheur, Biografía, Citas y Arte» (en anglès).