Rosa Estiarte i Duocastella

nedadora catalana

Rosa Estiarte Duocastella (Manresa, Bages, 26 d'abril de 1959Manresa, Bages, 8 d'abril de 1985) va ser una nedadora catalana.[1]

Infotaula de personaRosa Estiarte i Duocastella
Biografia
Naixement26 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1985 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNedadora Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva100 metres braça Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
1968-1978 Club Natació Manresa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1976Jocs Olímpics d'estiu de 1976
23 agost 1975Jocs Mediterranis de 1975
1975Campionat del Món de natació de 1975 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManel Estiarte i Duocastella Modifica el valor a Wikidata

Olympic.org: rosa-estiarte-duocastella Modifica el valor a Wikidata

Formada al CN Manresa, va especialitzar-se en les proves de 100 i 200 m braça. En aquestes especialitats, va ser campiona de Catalunya en quatres ocasions i cinc d'Espanya. També va formar part del relleu de 4x100 m lliure i 4x100 m estils del CN Manresa, essent campiona de Catalunya en sis ocasions i set d'Espanya. A més, va batre diverses vegades el record nacional de 100 m braça en piscina de 25 m, 4x100 m estils i 4x100 m lliures. Internacional amb la selecció espanyola en dotze ocasions, va participar als Campionats del Món de Natació de 1975, als Jocs Mediterranis de 1975 i als Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on va competir a la prova de 4x100 m estils.[2] Va retirar-se de la competició el 1978.

Entre d'altres distincions, va rebre la medalla d'argent al mèrit esportiu de Manresa el 1976 i la d'or el 1979, així com la insígnia d'or de del CN Manresa.[3] Víctima d'una depressió després del seu divorci, va suïcidar-se el 1985. Aquest succés fou narrat posteriorment al llibre Todos mis hermanos, publicat pel seu germà Manel.[4]

PalmarèsModifica

Campionat de Catalunya[5][6]
  • 1 Campionat de Catalunya d'estiu en 100 m braça: 1973
  • 1 Campionat de Catalunya d'estiu en 100 m esquena: 1977
  • 3 Campionat de Catalunya d'estiu en 4x100 m estils: 1973, 1974, 1977
  • 2 Campionat de Catalunya d'hivern en 100 m braça: 1974, 1977
  • 1 Campionat de Catalunya d'hivern en 200 m braça: 1974
  • 2 Campionat de Catalunya d'hivern en 4x100 m estils: 1973, 1977
  • 1 Campionat de Catalunya d'hivern en 4x100 m lliures: 1977
Campionat d'Espanya
  • 1 Campionat d'Espanya d'estiu en 100 m braça: 1973
  • 3 Campionat d'Espanya d'estiu en 4x100 m estils: 1975, 1976, 1977
  • 1 Campionat d'Espanya d'estiu en 4x100 m lliures: 1975
  • 3 Campionat d'Espanya d'hivern en 100 m braça: 1974, 1975, 1976
  • 1 Campionat d'Espanya d'hivern en 200 m braça: 1975
  • 3 Campionat d'Espanya d'hivern en 4x100 m lliures: 1973, 1974, 1975

ReferènciesModifica

  1. «Rosa Estiarte i Duocastella». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jódar, Carles. «Estiarte, apellido olímpico». Marca, 03-08-2016. [Consulta: 30 març 2020].
  3. Durán, Santi. «Rosa Estiarte: el último canto de la sirena». Mundo Deportivo, 10-04-1985. [Consulta: 30 març 2020].
  4. Pita, Elena «El deportista que plantó cara al dolor». Magazine. El Mundo, Nº 493, 08-03-2009 [Consulta: 30 març 2020].
  5. «Campions de Catalunya Absoluts d'Hivern». FCN. [Consulta: 16 abril 2020].
  6. «Campions de Catalunya Absoluts». FCN. [Consulta: 16 abril 2020].

Enllaços externsModifica