Maria Rosa Font Massot
Rosa Font i Massot (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 12 de març de 1957) és una escriptora catalana i professora de llengua i literatura catalanes en Secundària.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Rosa Font i Massot  1957 (66/67 anys)Sant Pere Pescador (Alt Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
En l'aspecte literari, ha dedicat la major part de la seua obra a la poesia, tot obtenint guardons com el Vila de Martorell per Aigua llunyana, el Festa d'Elx per La llum primera, el Rosa Leveroni per Des de l'arrel[3] i el Carles Riba per Un lloc a l'ombra.[4] En el gènere de la novel·la ha guanyat el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga per La dona sense ulls, novel·la basada en la vida de la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella.[5] La seua obra, tant poètica com narrativa, destaca per la seua vinculació amb la comarca de l'Empordà.[6] Ella mateixa explica que escriu és perquè estima les paraules i es recolza en autors com María Zambrano i Josep Pla.[7]
El seu llibre La dona sense ulls ha estat guanyador del Premi Ciutat de Palma Llorenç Vilallonga de novel·la 2013.[8][9] El 2019 va guanyar el Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó amb el poemari Celobert.[10] L'any 2023 va ser reconeguda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana amb el premi Cavall Verd de poesia pel poemari Temps El·líptic (Cafè Central/Eumo).[11]
Bibliografia modifica
- Quadern d'Erinna de Telos (1989, Columna)
- Tres notes i el silenci (1989, Edicions 62)
- Com ombres vives (1996, Columna)
- Envia'ns un àngel (1999, Alfaguara)
- Aigua llunyana (2001, Viena)
- La llum primera (2005, Tres i Quatre)
- Des de l'arrel (2009, Proa)
- Un lloc a l'ombra (2011, Proa)
- L'ànima del freixe (2012, Barcanova)
- La dona sense ulls (2014, Onada) (Traduït al castellà: La mujer sin mirada, 2014)
- Em dic la veu (2017, Llibres del Segle)
- Celobert (2019, Tres i Quatre)
- Esquerda (2022, Proa)
- Temps El.líptic (2022, Jardins de Samarcanda, Cafè Central/Eumo) )
Referències modifica
- ↑ «Maria Rosa Font i Massot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 342. ISBN 9788496747548.
- ↑ «Setmanari de l'Alt Empordà. Maria Rosa Font guanya el 21è Premi de Poesia Rosa Leveroni i Àlex Broch s'endú el Premi Quima Jaume», 27-04-2008. [Consulta: 4 gener 2015].
- ↑ “En el poemari he buscat l'essència del llenguatge”
- ↑ Rosa Font guanya el premi Llorenç Villalonga amb una novel·la inspirada en Ángeles Santos Torroella
- ↑ Presentació del llibre L'ànima del Freixa de M. Rosa Font i Massot
- ↑ «Rosa Font. La dona sense ulls». Biblioteca de Figueres - Hora Nova, 26-08-2014. [Consulta: 13 febrer 2015].
- ↑ «El Punt Avui. Rosa Font novel·la la vida d'Ángeles Santos Torroella», 29-01-2014. [Consulta: 4 gener 2015].
- ↑ Tubert, Enric «Rosa Font». Hora Nova, 26-08-2014, pàg. 24.
- ↑ «Rosa Font Massot guanya el 39é Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó». La Veu, 15-04-2019 [Consulta: 12 agost 2021].
- ↑ «La poeta Rosa Font Massot i el traductor Eloi Creus guanyen els XV Premis Cavall Verd» (en català), 14-04-2023. [Consulta: 12 desembre 2023].