Rosanna Cantavella
Roser Anna Cantavella Chiva, coneguda com a Rosanna Cantavella (Vila-real, 1957), és una filòloga valenciana experta en literatura catalana medieval i humanitats digitals.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Roser Anna Cantavella Chiva 1957 (66/67 anys)Vila-real (la Plana Baixa) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València (–1979) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura medieval |
| Ocupació | catedràtica |
| Ocupador | Universitat de València El País El Temps Saó |
| Membre de | |
   | |
Exercix de catedràtica, ha investigat el rol de la dona i de la sexualitat en l'edat mitjana i les seues obres literàries i forma part de diverses acadèmies i institucions literàries, amb participació intermitent en setmanaris i mitjans de comunicació.
Trajectòria modifica
Llicenciada en Filologia Hispànica en la Universitat de València, hi ha desenvolupat tota la seua trajectòria professional. Es va doctorar en 1987 amb la tesi El debat pro i antifeminista a la literatura catalana medieval[3] i després va passar a exercir-hi com a catedràtica, amb estades de recerca en la Queen Mary University of London, en la Universitat de Londres i en la Universitat de Cambridge. En esta última, fon declarada membre vitalici de la institució Clare Hall.[4][5]
El seu àmbit de recerca es basa en la presència de la dona en obres d'autors medievals com Bernat Metge i Roís de Corella.[6] També ha investigat sobre la figura d'Isabel de Villena,[7] sobre la poesia d’Ausiàs March i sobre l'educació sexual en l'edat mitjana.[1] Pel que fa a la docència, imparteix Filologia Catalana i Humanitats Digitals i aposta per la difusió de les TIC en l'aprenentatge lingüístic i literari, especialment a través de Viquitexts.[8]
Cantavella també pertany a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a l'Associació Hispànica de Literatura Medieval i ha dirigit la revista Magnificat Cultura i Literatura Medievals.[9]
Entre les seues obres publicades, destaquen Protagonistes femenines a la «Vita Christi» d’Isabel de Villena (1987), Jaume Gassull: Obra religiosa (1989), Alfons el Vell. Lletra a sa filla Joana, de càstig e bons nodriments (2012) o també El «Facet», una ‘ars amandi’ medieval (2013).[4][10] En l'entorn periodístic, ha col·laborat puntualment en El Temps, El País i Saó, entre d'altres.[11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Roser Anna Cantavella Chiva». Universitat de València, n.d. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «La filòloga Rosanna Cantavella defensa en una nova hipòtesi que el topònim Penyagolosa deriva de Penya Angolosa». UV Notícies. Universitat de València, 1r desembre 2022. [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Pérez Saldanya, Manuel. Dotze anys d’investigació: tesis i tesines sobre llengua i literatura catalanes (1981-1992). Universitat de València, 1993, p. 54.
- ↑ 4,0 4,1 «Autors: Rosanna Cantavella». Quaderns Crema. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «Les arts de seducció de la mà de Rosanna Cantavella». Diari Serpis, n.d [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ Muñoz, Gustau. «La irrupció de les dones en la cultura valenciana» (en castellà), 20-09-2018. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ CCMA. «Sons de l'edat mitjana - Rosanna Cantavella aprofundeix en la figura d'Isabel de Villena - 3Cat». [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «Setmana del Viquipedisme en català». Universitat de València, 23-10-2019. [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Magnificat Cultura i Literatura Medievals» (en castellà). Portal del Hispanismo. Institut Cervantes, 12-12-2019. [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ Pinyana, Carme «El facet, una ars amandi medieval, Rosanna Cantavella (Publicacions de la Universitat de València-IIFV-Abadia Montserrat, 2014)». Descriu, 26-03-2023 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Rosanna Cantavella i la seua obra» (vídeo). FULL Fundació, 28-11-2023. [Consulta: 22 novembre 2023].