Ruaidrí Ua Conchobair

Ruaidrí Ua Conchobair (Tuam ? -Cong, 1198) en anglès Rory O'Connor rei de Connacht al segle XII i últim Gran rei d'Irlanda.[1] Fill de Toirdelbach Ua Conchobair (en anglès Turlough O'Connor), va regnar a Connacht entre 1151 i 1154, reemplaçat per Muirchertach MacLochlainn.

Infotaula de personaRuaidrí Ua Conchobair
Gran rei d'Irlanda
Rory O'Connor Stone Carving.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1116 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tuam Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 1198 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Cong Modifica el valor a Wikidata
SepulturaClonmacnoise (1207–)
Cong Abbey (en) Tradueix (1198–1207) Modifica el valor a Wikidata
  Rei de Connacht - Gran rei d'Irlanda
1156 – 1198
← Turlough O'Connor en Connacht; Muirchertach MacLochlainn en Irlanda
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
PeríodeGeneració del segle XII Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran rei d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
FamíliaÓ Conchubhair Donn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsConchobar Máenmaige Ua Conchobhair
Cathal O'Connor
ParesToirdelbach Ua Conchobair

Find a Grave: 5887493 Modifica el valor a Wikidata

El 1156, Ruadidrí va ascendir al tron de Connacht i, deu anys més tard, igual que el seu pare, va obtenir el títol de Gran rei. Els seus enfrontaments amb Diarmait Mac Murchada, rei de Leinster, van proporcionar als normands el pretext per a la invasió de l'illa. Ruadidrí va intentar expulsar els invasors, però va ser rebutjat i mantingut més enllà del riu Shannon. Va persistir en la seva oposició a Enric II d'Anglaterra fins a 1175, any en què, mitjançant la signatura del Tractat de Windsor, va mantenir Connacht sota el seu control com a vassall d'Enric II i se li va reconèixer com Senyor de tots els reis irlandesos; a canvi es va comprometre a pagar un tribut anual.

Ruaidrí es va instal·lar aleshores a Tuam, on va romandre fins al 1184 i després, a l'abadia de Cong, on va romandre fins al 1186, data en què el seu fill Conchobar Máenmaige Ua Conchobhair (en anglès, Connor O'Connor) el va deposar i el va expulsar a la província de Munster.

A la mort de Conchobar, el clan de Sil-Murray es va oferir a ocupar novament el tron, però no va tenir gaire d'èxit perquè apareix novament el 1191 reclutant tropes a Tyrconnell, Tyrone, Regne de Meath i Munster per recuperar el regne de Connacht, que per aquestes dates estava a les mans del seu germà Cathal Crobhdearg Ua Conchobair (en anglès Cathal O'Connor). Encara que no va tenir èxit, va rebre en compensació els senyorius de Tir Fiachrach i de Kinelea of Echtge.

El 1198, els Annals dels quatre mestres informen que:

« Ruaidrí, rei de Connacht i de tota Irlanda, d'anglesos i irlandesos, ha mort entre els clergues de Cong, després de penitència exemplar, victoriós sobre el món i el diable. El seu cos va ser portat a Clonmacnoise i enterrat al costat nord de l'altar de la gran església. »

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruaidrí Ua Conchobair
  1. Webster Hollis, Daniel. «The History of Ireland» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2013].