São Bernardo (pel·lícula)
São Bernardo és una pel·lícula brasilera de Leon Hirszman, adaptada de la novel·la de Graciliano Ramos i estrenada el 1972.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Leon Hirszman ![]() |
Protagonistes | |
Guió | Graciliano Ramos ![]() |
Música | Caetano Veloso ![]() |
Fotografia | Lauro Escorel ![]() |
Muntatge | Eduardo Escorel ![]() |
Distribuïdor | Embrafilme ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Brasil ![]() |
Estrena | juny 1972 ![]() |
Durada | 113 min ![]() |
Idioma original | portuguès ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El novembre de 2015 la pel·lícula fou inclosa a la llista establerta per l'Associação Brasileira de Críticos de Cinema (Abraccine) de les 100 millors pel·lícules brasilers de tots els temps[1].
Argument
modificaDe jove, Paulo Honorio va provocar una baralla d'amor criminal i va rebre una mica més de tres anys de presó. Allà va aprendre a llegir i escriure. Molt ambiciós, va treballar molt i es va llançar al comerç del cotó. S'enriqueix i compra la granja São Bernardo a l'estat d'Alagoas (província de Nordeste, al Brasil). Esdevingut un poderós terratinent, Paulo Honorio es casa amb una mestra, Madalena, a qui tracta com una criada. Els seus empleats no estan molt millor. Abans que comenci a entendre l'abast de la seva solitud, la seva dona mor després d'un embaràs difícil.
Repartiment
modifica- Othon Bastos : Paulo Honorio
- Isabel Ribeiro : Madalena
- Rodolfo Arena : Dr Magalhães
- Nildo Parente : Padilha
- Vanda Lacerda : Dona Gloriá
Anàlisi
modificaSão Bernardo és l'autoanàlisi d'un home que, amb perseverança i duresa, va aconseguir allò que buscava: poder i riquesa. Però aquesta confiança també revela el que s'ha perdut. L'originalitat de la pel·lícula és que aconsegueix un treball introspectiu i una visió general matisada de les condicions socials del Nordeste. Tranquil, distanciat, São Bernardo combina un rigor gairebé brechtià amb l'expressió d'una passió completament carnal.[2]
Estrena
modificaLa pel·lícula fou estrenada al Brasil per Embrafilme el 1972. El 2012 fou projectada al Museum of Modern Art, a Nova York.[3]
Distincions
modificaLa pel·lícula fou considerada "una veritable obra mestra" per la revista de cinema brasilera Contracampo.[4] Es va presentar a la Quinzena de Cineastes, com a selecció paral·lela al 25è Festival Internacional de Cinema de Canes[5]. Bastos va guanyar el premi al millor actor al Festival de Gramado.
Notes i referències
modifica- ↑ «Abraccine organiza ranking dos 100 melhores filmes brasileiros». abraccine.org.
- ↑ Paulo Antonio Paranagua a : Dictionnaire du cinéma mondial, Éditions Larousse.
- ↑ «MoMA - São Bernardo». moma.org. Museum of Modern Art. Arxivat de l'original el 10 May 2015. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ Melo, Luiz Alberto Rocha. «São Bernardo (in Portuguese)». contracampo :: revista de cinema. Contracampo. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ Édition 1972, site officiel de la Quinzaine des réalisateurs.