Sébastien Vaillant
Sébastien Vaillant (Vigny (Val-d'Oise), 26 de maig de 1669 – París, 20 de maig de 1722) va ser un botànic francès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 maig 1669 Vigny (França) |
| Mort | 20 maig 1722 (52 anys) París |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Jardí Reial de les Plantes Medicinals |
| Director de tesi | Joseph de Tournefort |
| Es coneix per | botànica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | botànic, micòleg |
| Membre de | |
| Professors | Joseph de Tournefort |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Vaill. |
 | |
Vaillant estudià medicina a Pontoise, i després es traslladà a París per a exercir-hi la cirurgia, i on estudià botànica al Jardí Reial de les Plantes Medicinals[nota 1] com a deixeble de Joseph Pitton de Tournefort.
Vaillant passà a ser part de l'equip del Jardí Reial el 1702, passant a ser sub-mostrador de plantes el 1708. En el seu discurs inaugural, Vaillant exposà la reproducció de les plantes i els òrgans florals i feu analogies amb la reproducció animal.
Carl von Linné (1707-1778) va dir que la reproducció sexual de les plantes la va aprendre de les teories de Vaillant.
El 1714, obtingué permís per construir un hivernacle i cultivar-hi plantes suculentes, i el 1716 fou admès a l'Acadèmia de Ciències francesa.
Emmalaltí i com era massa pobre per publicar la seva obra 'Botanicon parisiensis' (catàleg de plantes de París i els seus voltants) il·lustrada per Claude Aubriet, fruit de 36 anys de feina, va deixar aquesta obra a Herman Boerhaave (1668–1738). Es publicà el 1727. Vaillant introduí els termes botànics de stamen (estam), ovari i òvul.
Tota la seva vida s'oposà a les teis de Tournefort; però aquest qui li dedicà, tanmateix, el gènere Valantia que Linneu més tard canviaria per Vaillantia (família Rubiaceae).
Notes
modifica- ↑ Creat el 1635 pel rei francès Lluís XIII, el Jardí Reial de les Plantes Medicinals esdevingué el 1793, sota la Revolució Francesa, l'actual Museu Nacional d'Història Natural de França. En l'actualitat aquest jardí continua essent la seu d'aquest Museu Nacional francès i rep el nom de Jardí de les Plantes.
