Obre el menú principal

HistòriaModifica

Sédhiou és, històricament, un lloc de la cultura manding, si bé originalment es trobava en zona diola. El manding hi ha arribat en temps relativament recents, però ha aconseguit una ràpida barreja de poblacions. El 1860 els francesos havien dominat la regió fins a Sédhiou, però restava sotmetre la regió anomenada Souna, un territori fèrtil habitat pels mandings musulmans, just enfront de  Sedhiou, a l'altre costat del riu. El comandant Pinet-Laprade va sortir de Gorée el 5 de febrer de 1861 amb sis vaixells, van remuntar el riu i el dia 10 van desembarcar 700 homes enfront de Sedhiou i van ocupar Sandiniéri. L'endemà van ocupar els pobles de Diagabar i Dioubougou i l'endemà, el de Bombadiou, pobles tots els quals foren cremats. Els caps de poblacions van venir a demanar la pau i el Souna va reconèixer la sobirania de França. La campanya només va costar als francesos 4 morts i 15 ferits.

AdministracióModifica

És la capital del departament de Sédhiou i de la regió de Sédhiou.

GeografiaModifica

Les localitats més properes són Badiandian, Bakoum, Bissary Diounkouya,Sandinier, Kerel, Malandiankounda, Badjimor, Banhar i Goudiabiya.

Dakar, la capital del Senegal, es troba a 342 km.[1]

PoblacióModifica

En el moment dels cens de 1988 i 2002, la població era respectivament de 13.212 i 18.465 habitants. El 2007, segons les estimacions oficials, Sédhiou comptaria 20.141 persones.

EconomiaModifica

El seu enclavament i la manca d'infraestructures de Sédhiou perjudiquen la seva expansió.

AgermanamentsModifica

Personalitats nascudes a SédhiouModifica

  • Idrissa Fall, general de cos d'exèrcit, nascut a Sédhiou en 1932.
  • Almamy Tamba, Coronel (er), antic Cap d'Estat- major de l'Exèrcit de Terra nascut l'any 1930 a Sédhiou
  • Papis Demba Cissé, Futbolista
  • Sadio Mané, Futbolista Sénégalais, nascut l'any 1992
  • Ballar Moussa Daffe, Antic Alcalde, Ministre de la república
  • Amadou Tidiane Ba,Antic Alcalde (2009 a 2014), Ex Ministre de la republique sota el Regime de Wade, 1r Rector de la Universitat Assane Seck de Ziguinchor

Notes i referènciesModifica

  1. Dakar et ses environs, carte 1/16 000, édition 2007-2008

BibliografiaModifica

  • Emmanuel Bertrand-Bocandé, « Carabane et Sedhiou. Des ressources que présentent dans leur état actuel les comptoirs français établis sur les bords de la Casamance », Revue coloniale, t. XVI, juillet-décembre 1856, p. 398
  • Aminata Rose Diallo, Le fort de Seju dans le Buje : sa fonction dans l’expansion coloniale en Moyenne Casamance au XIX siècle, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1989, 254 p. (Mémoire de maîtrise)
  • Opa Diallo, Le comptoir de Seeju et le commerce de la Haute Casamance : 1837-1903, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1993, 36 p. (Mémoire de DEA)
  • Alphousseyni Diato Seydi, Le Kankourang, masque d'initiation des Mandingues de la Sénégambie, Master d'arts (École nationale des Arts du Sénégal)
  • Ousmane Ndiaye, Politique nationale de développement rural et transformation agraire en Moyenne Casamance (étude du projet rural de Sédhiou), thèse de 3m cycle en Sciences économiques, Université de Paris I, 1983.
  • Fossar Souané, Les Manding de la Moyenne Casamance. Organisation sociale et administrative de base et évolution politique de la création du poste de Sédhiou à la mise en place d’une administration coloniale locale (1837-1890), Dakar, Université de Dakar, 1988, 1+135 p. (Mémoire de Maîtrise)
  • Adama sow, La vie politique à Sédhiou de 1960 à 2010 ( Mémoire)