Símfils
Els símfils (Symphyla) constitueixen una classe de miriàpodes que es troba estretament emparentada amb els quilòpodes (centpeus). Viuen al sòl i són detritívors. Es coneixen unes 200 espècies.[1]
Symphyla | |
---|---|
Scutigerella immaculata | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Arthropoda |
Subfílum | Myriapoda |
Classe | Symphyla John Adam Ryder, 1880 |
Famílies | |
Característiques
modificaEls joves tenen sis parells de potes, però al llarg de la vida de diversos anys, afegeixen un parell extra a cada ècdisi, així l'estadi adult té dotze parells de potes.[2] No tenen ulls i presenten 14 segments al tronc, els 12 primers dels quals els parells de potes.[3] Les seves llargues antenes tenen funció sensorial. Presenten diverses característiques que els relacionen amb els primers insectes, com un labium (segones maxil·les fusionades), i un nombre idèntic de segments del cap i certes característiques de les potes.[4]
Història natural
modificaSón artròpodes habitants del sòl que s'assemblen als centpeus, però són més petits i translúcids, i estan emparentats llunyanament amb els centpeus veritables. Es poden moure veloçment a través dels espais que hi ha entre les partícules del sòl, i es solen trobar des de la superfície fins a una profunditat de 50 cm. S'alimenten de vegetació en putrefacció, però també poden infligir danys a l'agricultura pel consum de llavors, arrels, i pèls d'arrel en sòls cultivats.
Referències
modifica- ↑ A. D. Chapman. Numbers of Living Species in Australia and the World. Department of the Environment and Heritage, 2005. ISBN 0-642-56850-2.
- ↑ «Garden Symphylans». Integrated Pest Management on Peppermint-IPMP3.0. Oregon State University. Arxivat de l'original el 2007-08-03. [Consulta: 2 juliol 2007].
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ C. Gillott. Entomology, 3rd Edition. Springer Verlag, 2005. ISBN 1-4020-3182-3.