Símil de la línia
El símil de la línia és una al·legoria proposada per Plató a La República,[1] en la qual es planteja els graus de l'ésser i del conèixer del món. En relació amb la seva pertinença al món de les idees o al món sensible, hi ha diferents maneres de l'ésser, que es coneixen mitjançant diferents mètodes. En el seu ascens dialèctic, Plató parla d'un trajecte de coneixements que s'ha de dur a terme per arribar finalment a la idea de bé, la qual permet conèixer tant el món de les idees com el sensible i comprendre totes les relacions esbossades per cada ens.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/SIMILDELALINIA.png/440px-SIMILDELALINIA.png)
Segons Plató hi ha tantes categories de coneixements com classes d'ens. El paradigma platònic de la línia divideix el món en dues parts: el món intel·ligible (l'episteme o ciència), i el món sensible (la doxa o opinió), en les quals es troben com a maneres de coneixements adossats a aquestes esferes de l'intel·lecte. Alhora produeix una divisió en cadascuna d'aquestes esferes. Els ens del món sensible estan dividits en dos tipus: les imatges i els objectes representats per aquestes imatges, és a dir les coses mateixes. A cada subdivisió li assigna com a facultats de coneixement la imaginació o eikasia, i la creença o pistis.[2] És a dir, la doxa abasta a la imaginació i a la creença. És en aquesta part del món de les idees on Plató col·loca els objectes intel·ligibles inferiors: les idees que necessiten representació material, a les quals s'arriba mitjançant superposicions. A la segona part situa els objectes intel·ligibles superiors, l'episteme, coneixement cert o veritable que s'integra entre el pensament discursiu i el coneixement dialèctic, que finalment és el que permet ascendir fins al coneixement de la Idea del Bé, la qual propicia arribar a entendre les relacions entre totes les idees. Són les idees que no necessiten representació i que són principis als quals s'arriba mitjançant la dialèctica. O sigui, només recorren a les idees considerades en si mateixes. A la part primera li fixa com a mitjà cognoscitiu la diánoia. En segon, la intel·ligència o noesis.
Tal com Plató el concep, l'enteniment és la part del coneixement que necessita remetre a principis hipotètics, els quals serveixen de base per al raonament. Posa com a exemple les entitats matemàtiques i de les ciències, que es coneixen mitjançant l'enteniment discursiu. Per contra, la intel·ligència se serveix només de la dialèctica, la qual, si bé utilitza hipòtesis, ho fa a manera de graons, per tal d'arribar als veritables principis sense utilitzar ens sensibles, sinó de les idees considerades en si mateixes. Són aquestes les idees morals i metafísiques que es coneixen de manera dialèctica mitjançant la intel·lecció.
Referències
modifica- ↑ Mirallés Solà, Carles. Plató. Llegir La República (506b-541b). Publicacions de la Universitat de València, 2012, p. 102. ISBN 9788437089638.
- ↑ Desmond Lee and Rachana Kamtekar, The Republic, Notes to Book 6, Penguin, 1987, ISBN 0-14-044914-0