Síndrome de disàrtria amb mà maldestra

La síndrome de disàrtria amb mà maldestra (SDMM) és un quadre clínic en neurologia, que sol produir-se en el context d'un infart cerebral lacunar (àrea d'infart inferior a 1,5 cm). L'SDMM va ser descrita per primera vegada pel neuròleg canadenc Charles Miller Fisher el 1967.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de disàrtria amb mà maldestra
Tipusmalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC0393961 Modifica el valor a Wikidata

Freqüència

modifica

En un estudi de registre prospectiu amb 2500 pacients, es van identificar 35 pacients amb SDMM. Això correspon a una freqüència de l'SDMM de l'1,6% en relació amb tots els ictus, l'1,9% en relació amb tots els infarts cerebrals isquèmics i el 6,1% en relació amb tots els infarts cerebrals lacunars.[2]

Quadre clínic

modifica

L'SDMM es caracteritza per disàrtria sense disfàsia (sense afectació del llenguatge); debilitat facial (com una paràlisi facial lleu, una parèsia) "central" unilateral; i amb mà maldestra ipsilateral (del mateix costat que la parèsia) que apareix com una atàxia (amb manca de coordinació del moviment per arribar a una posició prevista amb la mà o dismetria, alteració de la capacitat de realitzar moviments ràpids i contraposats o disdiadococinèsia).[2]

Els ictus lacunars són, amb diferència, la causa més freqüent de l'SDMM. Les causes menys freqüents són l'infart cerebral no lacunar, les hemorràgies cerebrals i les infeccions. El lloc del dany sol ser la protuberància (part paramediana rostral), una secció a la tija cerebral, o la càpsula interna (principalment crus anterius o genu).[3]

Referències

modifica
  1. C. M. Fisher: A lacunar stroke: the dysarthria–clumsy hand syndrome. In: Neurology. 1967; 17, S. 614–617. Volltext
  2. 2,0 2,1 A. Arboix, Y. Bell u. a.: Clinical study of 35 patients with dysarthria-clumsy hand syndrome. In: Journal of neurology, neurosurgery, and psychiatry. Band 75, Nummer 2, Februar 2004, S. 231–234, ISSN 0022-3050. PMID 14742595. PMC 1738934
  3. Louis R. Caplan, Jan van Gijn: Stroke Syndromes, 3ed Cambridge University Press, 2012, ISBN 978-1-107-01886-0, S. 5.