Obre el menú principal

La Llapassa

possessió de Mallorca
(S'ha redirigit des de: Sa Llapassa)

La Llapassa és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la marina, al migjorn.

Infotaula d'edifici
La Llapassa
Dades
Tipus possessió
Primera menció escrita 1230
Característiques
Estat d'ús Regular
Estil arquitectònic Tradicional medieval i contemporani
Altitud 106 m
Patrimoni Dins la possessió s'hi troben les Restes prehistòriques de Sa Llapassa, Cova de sa Llapassa - La Casina
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiLlucmajor
 39° 25′ 05″ N, 2° 47′ 00″ E / 39.4181°N,2.78333°E / 39.4181; 2.78333
Activitat
Activitat Explotació agropecuària, amb ramaderia bovina de llet.
Modifica les dades a Wikidata

El 1235, Albert Borserius de Tarragona, la seva esposa i el seu fill varen vendre a Ponç Joan de Tarragona dues jovades de terra de les seves cavalleries de l'alqueria Lapassa.[1] El 1425, quan n'era propietari Pere Salvà, el papa Pius VI hi autoritzà la construcció d'un oratori privat. La família Salvà, coneguda com a Salvà de la Llapassa, fou una de les fundadores de la vila de Llucmajor, en fou la propietària fins al darrer terç del segle XX. D'aquesta família, destaca la poeta Maria Antònia Salvà Ripoll, que dedicà a la possessió alguns dels seus poemes, i el seu germà Francesc Salvà Ripoll, pintor.[2] En l'actualitat, n'és propietari l'empresari felanitxer Antoni Fontanet Obrador.

El topònim Llapassa sembla que prové del nom d'una herba en llatí, la lappacea.

ConstruccionsModifica

Les cases de la possessió són de caràcter senyorial. Estan disposades en línia i tenen una carrera al davant. Hom hi troba l'habitatge humà, la torre de defensa i algunes dependències agropecuàries (portasses, l'antiga pallissa convertida en cotxeria però que encara conserva les arqueries interiors, i un cup de vi en desús). Aïlladament i disposades al voltant de la casa principal, trobam altres dependències agrícola-ramaderes: els antics sestadors, el forn amb volta de canó que duu una inscripció Añy 1898, uns magatzems també amb volta de canó, el galliner, els estables, una torre de molí de vent en desús i algunes barraques de roter. La possessió té tres instal·lacions hidràuliques: una cisterna, un aljub (front a la façana sud de l'habitatge) i un safareig (adossat a la façana est de l'edifici).[3]

Jaciments arqueològicsModifica

A la Llapassa, hi ha dos jaciments arqueològics: La cova de la Llapassa - la Casina, una cova natural retocada en temps prehistòrics situada prop de les cases de la possessió; i les restes prehistòriques de la Llapassa, que estan constituïdes per unes poques restes prehistòriques molt disperses.

ReferènciesModifica

  1. Font, B. Història de Llucmajor. Volum I. Palma: Ajuntament de Llucmajor, 1973, p. 123. ISBN 84-500-5970-4. 
  2. Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Promomallorca, 1988-2004. ISBN 84-86.617.17-2. 
  3. de Luna, J; i col «Arquitectura de Fora Vila Tom III» (pdf) (en català). Catàleg de béns immobles [Llucmajor], 2000, pàg. 27 [Consulta: 6 gener 2014].