Safi al-Din Ardabili
poeta iranià
Safi al-Din Ardabili (en persa: شیخ صفیالدین اردبیلی, Xeic Safī ad-Dīn Ardabilī,), -d'Ardabil-, (1252-1334), fou el fundador de la confraria safavís, origen dels safàvides que varen regnar a l'Iran entre els segles XVI i XVII.
  | |
| Nom original | (fa) صفیالدین اردبیلی |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1252 (Gregorià) Ardabil (Iran) |
| Mort | 12 setembre 1334 (Gregorià) (81/82 anys) Ardabil (Iran) |
| Sepultura | complex del Khānegāh i del santuari del xeic Safi al-Din Ardabili a Ardabil |
| Religió | Aixarisme i sufisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sufisme |
| Ocupació | teòleg, poeta |
| Professors | Zahed Gilani |
| Alumnes | Sadr al-Din Ardabili |
| Família | |
| Fills | Sadr al-Din Ardabili |
| Pare | Amin al-Din Jebrail |
Va tenir una forta influència sobre Azerbaidjan i Ratxideddin, el Grand Visir d'Oldjaytu, net de Hülegü Khan. Fou l'autor del llibre escrit en turc Kara medjmua (literalment «el llibre negre»).
Enllaços externs
modifica- Enciclopèdia Irànica Arxivat 2019-04-16 a Wayback Machine.