Safi al-Din Ardabili
poeta iranià
Safi al-Din Ardabili (en persa: شیخ صفیالدین اردبیلی, Xeic Safī ad-Dīn Ardabilī,), -d'Ardabil-, (1252-1334), fou el fundador de la confraria safavís, origen dels safàvides que varen regnar a l'Iran entre els segles XVI i XVII.
Nom original | (fa) صفیالدین اردبیلی |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1252 (Gregorià) Ardabil (Iran) |
Mort | 12 setembre 1334 (Gregorià) (81/82 anys) Ardabil (Iran) |
Sepultura | complex del Khānegāh i del santuari del xeic Safi al-Din Ardabili a Ardabil |
Religió | Aixarisme i sufisme |
Activitat | |
Camp de treball | Sufisme |
Ocupació | teòleg, poeta, místic |
Professors | Zahed Gilani |
Alumnes | Sadr al-Din Ardabili |
Família | |
Fills | Sadr al-Din Ardabili |
Pare | Amin al-Din Jebrail |
Parents | Khvajeh Ali Safavi, net Ismaïl I de Pèrsia, descendent |
Va tenir una forta influència sobre Azerbaidjan i Ratxideddin, el Grand Visir d'Oldjaytu, net de Hülegü Khan. Fou l'autor del llibre escrit en turc Kara medjmua (literalment «el llibre negre»).
Enllaços externs
modifica- Enciclopèdia Irànica Arxivat 2019-04-16 a Wayback Machine.