Safi al-Din Ardabili
poeta iranià
Safi al-Din Ardabili (en persa: شیخ صفیالدین اردبیلی, Xeic Safī ad-Dīn Ardabilī,), -d'Ardabil-, (1252-1334), fou el fundador de la confraria safavís, origen dels safàvides que varen regnar a l'Iran entre els segles XVI i XVII.
| |||
| Nom original | (fa) صفیالدین اردبیلی  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1252 (Gregorià) Ardabil (Iran) | ||
| Mort | 12 setembre 1334 (Gregorià) (81/82 anys) Ardabil (Iran) | ||
| Sepultura | complex del Khānegāh i del santuari del xeic Safi al-Din Ardabili a Ardabil | ||
| Religió | Aixarisme i sufisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Sufisme | ||
| Ocupació | teòleg, poeta, místic | ||
| Professors | Zahed Gilani | ||
| Alumnes | Sadr al-Din Ardabili | ||
| Família | |||
| Fills | Sadr al-Din Ardabili | ||
| Pare | Amin al-Din Jebrail | ||
| Parents | Khvajeh Ali Safavi, net Ismaïl I de Pèrsia, descendent | ||
Va tenir una forta influència sobre Azerbaidjan i Ratxideddin, el Grand Visir d'Oldjaytu, net de Hülegü Khan. Fou l'autor del llibre escrit en turc Kara medjmua (literalment «el llibre negre»).
Enllaços externs
modifica- Enciclopèdia Irànica Arxivat 2019-04-16 a Wayback Machine.