Saga Sturlunga
La Sturlunga Saga (sovint simplement Sturlunga o Història dels descendents de Sturla Þórðarson)[1] és una col·lecció de sagues islandeses de diversos autors dels s. XII i XIII compilades cap a l'any 1300; relata sobretot la història dels Sturlungar, un poderós clan governant durant el període conegut com a Sturlungaöld de l'Estat Lliure d'Islàndia. Pertany a les denominades «sagues contemporànies» (samtíðarsögur) ja que els seus autors foren testimonis dels successos històrics que s'hi esmenten.[2][3][4] N'hi ha dues versions: Króksfjardarbók (AM 122a fol. K), escrit entre 1360 i 1370, i Reykjarfjardarbók (AM 122b fol. R), tot i que cap conserva el text en format original i en el segon es fa ben palès que s'ha perdut molta informació.
  | |
| Tipus | saga contemporània, Old Norse literature (en)  i saga |
|---|---|
| Llengua | norrè |
La Sturlunga comença amb el tat[5] de Geirmundur Heljarskinn Hjörsson,[6] un viking de finals del s. IX a Noruega, que emigra cap a Islàndia escapant de la tirania del rei Harald I de Noruega. La secció històricament més plausible comença al 1117 amb Þorgils saga ok Hafliða.
Les sagues cobreixen un període del 1120 al 1264 i es consideren les fonts més importants per a l'estudi de l'economia i societat medieval islandesa.[7]
La Íslendinga Saga (que cobreix els primers anys de l'Estat Lliure d'Islàndia, 930 - 1030), la Sturlu saga i Prestssaga Guðmundar Arasonar (que cobreixen el període 1183 - 1264), constitueixen quasi la meitat del compendi.[8]
La Sturlunga Saga és la font històrica més fiable de la història d'Islàndia durant els s. XII i XIII i l'escrigueren persones involucrades i amb experiència en les lluites internes pel poder en una època que acaba amb la pèrdua de la sobirania nacional islandesa i posterior domini de la corona noruega al 1262. El nom Sturlunga saga per a tot l'aplec sorgeixi cap al s. XVII i de llavors ençà s'accepta perquè aquest clan familiar pràcticament dominava l'espectre polític de l'illa durant gran part d'aquest període.[9]
Referències modifica
- ↑ Sturla Þórðarson (1116–1183) ‘Hvamm-Sturla’ del mas, fundat durant la colonització de l'illa, Hvammur í Dölum.
- ↑ María del Pilar Fernández Álvarez, Teodoro & Manrique Antón (2003), Antología de la literatura nórdica antigua (edición bilingüe), Universidad de Salamanca, ISBN 8478007539 ; ISBN 9788478007530 p. 268
- ↑ Gisli Sursson's Saga and The Saga of the People of Eyri, Penguin Classics, 1997, ISBN 978-0-14-044772-9 p. 226.
- ↑ Randi Bj W. Rdahl (2011), The Incorporation and Integration of the King's Tributary Lands Into the Norwegian Realm C. 1195-1397, BRILL, ISBN 9004206132 pp. 25, 26, 61, 70, 95.
- ↑ El tat (islàndico-noruec þáttr, pl. þættir) és un gènere literari propi de la literatura medieval islàndico-noruega.
- ↑ Geirmundar þáttr Heljarskinns.
- ↑ Jesse L. Byock (1990), Medieval Iceland: Society, Sagas, and Power, University of California Press, ISBN 0520069544 p. 31.
- ↑ Byock, Jesse (1993), Feud in the Icelandic Saga, University of California Press, ISBN 0520082591 Intro p. 4.
- ↑ Phillip Pulsiano, Kirsten Wolf, Medieval Scandinavia: An Encyclopedia, Taylor & Francis, 1993, ISBN 0824047877 p. 616.
Bibliografia modifica
- Guðbrandur Vigfússon, Sturla Þórðarson, Sturlunga Saga: Including the Islendinga Saga of Lawman Sturla Thordsson and Other Works, Clarendon Press, 1878.
Enllaços externs modifica
- Sturlunga saga. Versió online
- Sturlunga Saga, including the Islendinga Saga of Lawman Sturla Thordson and Other Works (vegeu-ne l'historial i l'última versió). Edited with prolegomena, appendices, tables, índexs and maps by Dr. Gudbrand Vigfusson. Oxford: Clarendon Press. 1878.
- Sturlúnga-Saga edr Íslendinga-Saga hin mikla: Volume 1. Volume 2, Part 1. Volume 2, Part 2 Edited with a preface in Icelandic and Danish by Bjarni Þorsteinsson. Published in Copenhagen by Þorsteinn Einarsson Rangel: 1817, 1818 and 1820 respectively.
- Geirmundar þáttr heljarskinns (Old Norse text based on Gudbrand Vigfusson's edition) translated into English as The Tali of Geirmund Deathskin.