Saint-Gobain és una empresa multinacional fundada i administrada a França. En els seus orígens, al segle XVII (1665), va començar com una companyia vidriera, sent l'origen de la marca Duralex.[1] En l'actualitat fabrica materials d'alt rendiment per a estructures.[2]

Infotaula d'organitzacióSaint-Gobain Glass
Sg-logo-2016-google.jpg
EpònimSaint-Gobain modifica
Dades
Tipusmultinacional modifica
Forma jurídicasocietat anònima modifica
Història
Creació1665 modificaSaint-Gobain modifica
FundadorJean-Baptiste Colbert modifica
Activitat
Borsa de cotització(Euronext SGO) modifica
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorPierre-André de Chalendar modifica
Empleats185.364 modifica
Propietat deWendel (en) Tradueix modifica
Filial
Part deEuro Stoxx 50 modifica
Esdeveniment significatiu
1982 Estatització
1986 Privatització modifica

Lloc websaint-gobain.com modifica
Antiga planta de ampolles de Saint-Gobain a Jerez de la Frontera, Espanya.

Creada en el departament de l'Aisne per Lluís XIV de França per tal d'impulsar als artesans francesos. El seu ministre d'economia, Jean-Baptiste Colbert, va ser l'encarregat de construir les instal·lacions i desenvolupar noves tecnologies que s'emprarien per a embellir Versalles, especialment la Galerie des Glaces (Sala dels miralls).[3]

Colbert va encarregar als venecians els miralls que decorarien aquesta sala del Palau de Versalles. Després d'aquest encàrrec perdut, la Compagnie de Saint-Gobain es va desenvolupar en gran manera. El 1702 va aconseguir que se li concedís el monopoli de la fabricació de miralls a França, privilegi que mantindria fins a la Revolució francesa.[4]

Actualment l'àrea de negoci de Saint-Gobain és la enginyeria de materials. Se centra en els sectors del vidre, els productes i els materials d'alt rendiment per a la construcció. Saint-Gobain ven a tot el món. La seua xifra de vendes és superior a 40 000 milions de dòlars. El desembre de 2005 va adquirir la companyia britànica BPB, el major fabricant mundial de plaques de revestiment, per 7.000 milions de dòlars.[5][6]

ReferènciesModifica

  1. «Karambolage - Duralex». Arte, 23-01-2015. [Consulta: 14 setembre 2019].
  2. «Annual Results 2018». Saint-Gobain.
  3. Abbott Payson Usher, "Colbert and Governmental Control of Industry in Seventeenth Century France" in The Review of Economics and Statistics 16.11 (November 1934:237-240).
  4. Receveur général des tailles en la Généralité d'Orléans. Olivier Bluche had other financial irons in the fire. In 1666, a plea was brought against him and a partner requesting the dismantling of a tile factory they were constructing at Popincourt, Étampes. (Corpus Bibliographique Étampois: Arrests d'Ancien Régime on-line). Du Noyer married Marie Le Normand. Their son, Doompie Bluche, was treasurer to the Marechal of Flanders and Hainaut.
  5. Fernand Braudel, The Wheels of Commerce 1982, vol.
  6. «Börse Frankfurt (Frankfurt Stock Exchange): Stock market quotes, charts and news».

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica