Saint-Gobain és una empresa multinacional fundada i administrada a França. En els seus orígens, al segle XVII (1665), va començar com una companyia vidriera, sent l'origen de la marca Duralex.[1] En l'actualitat fabrica materials d'alt rendiment per a estructures.[2]

Infotaula d'organitzacióSaint-Gobain Glass

LemaSaint-Gobain conçoit, produit et distribue des matériaux et des solutions pensés pour le bien-être de chacun et l’avenir de tous. Modifica el valor a Wikidata
EpònimSaint-Gobain Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmultinacional
empresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Indústriaconstruction materials industry (en) Tradueix i activitats d'activitat econòmica de les oficines centrals Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaSocietat Anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1665, Saint-Gobain Modifica el valor a Wikidata
FundadorJean-Baptiste Colbert Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
1982 Estatització
1986 Privatització Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixlist of building materials (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització() Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Gerent/directorBenoît Bazin Modifica el valor a Wikidata
Empleats171.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deWendel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Part deCAC 40
Euro Stoxx 50 (–2018) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals47.944 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net2.669 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata

Lloc websaint-gobain.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: saintgobaingroup Twitter (X): saintgobain Instagram: saintgobaingroup LinkedIn: saint-gobain Youtube: UCsTABVarf50nyoxk910E9VQ Modifica el valor a Wikidata
Antiga planta de ampolles de Saint-Gobain a Jerez de la Frontera, Espanya.

Creada en el departament de l'Aisne per Lluís XIV de França per tal d'impulsar als artesans francesos. El seu ministre d'economia, Jean-Baptiste Colbert, va ser l'encarregat de construir les instal·lacions i desenvolupar noves tecnologies que s'emprarien per a embellir Versalles, especialment la Galerie des Glaces (Sala dels miralls).[3]

Colbert va encarregar als venecians els miralls que decorarien aquesta sala del Palau de Versalles. Després d'aquest encàrrec perdut, la Compagnie de Saint-Gobain es va desenvolupar en gran manera. El 1702 va aconseguir que se li concedís el monopoli de la fabricació de miralls a França, privilegi que mantindria fins a la Revolució francesa.[4]

Actualment l'àrea de negoci de Saint-Gobain és l'enginyeria de materials. Se centra en els sectors del vidre, els productes i els materials d'alt rendiment per a la construcció. Saint-Gobain ven a tot el món. La seua xifra de vendes és superior a 40 000 milions de dòlars. El desembre de 2005 va adquirir la companyia britànica BPB, el major fabricant mundial de plaques de revestiment, per 7.000 milions de dòlars.[5][6]

Referències modifica

  1. «Karambolage - Duralex». Arte, 23-01-2015. [Consulta: 14 setembre 2019].
  2. «Annual Results 2018». Saint-Gobain.
  3. Abbott Payson Usher, "Colbert and Governmental Control of Industry in Seventeenth Century France" in The Review of Economics and Statistics 16.11 (November 1934:237-240).
  4. Receveur général des tailles en la Généralité d'Orléans. Olivier Bluche had other financial irons in the fire. In 1666, a plea was brought against him and a partner requesting the dismantling of a tile factory they were constructing at Popincourt, Étampes. (Corpus Bibliographique Étampois: Arrests d'Ancien Régime on-line). Du Noyer married Marie Le Normand. Their son, Doompie Bluche, was treasurer to the Marechal of Flanders and Hainaut.
  5. Fernand Braudel, The Wheels of Commerce 1982, vol.
  6. «Börse Frankfurt (Frankfurt Stock Exchange): Stock market quotes, charts and news».

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica