Salines de la Trinitat

nucli de població d ela Ràpita

Les Salines de la Trinitat són unes salines de la Ràpita (Montsià) protegides com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Salines de la Trinitat
Imatge
Dades
TipusEntitat singular de població i salina Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Ràpita (Montsià) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 35′ 20″ N, 0° 41′ 19″ E / 40.58884°N,0.68865°E / 40.58884; 0.68865
Bé cultural d'interès local
Data2 maig 2014
Id. IPAC6414 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Són les salines de major extensió al Delta (1000 Ha.), situades a la Punta de la Banya, davant de la població de la Ràpita, en plena mar oberta, al meridió del delta de l'Ebre, que tanca el port dels Alfacs.[1]

Es beneficien de l'escassa pluviositat i de l'elevat grau d'insolació.[1]

La major part de la seva extensió l'ocupen els dipòsits de concentració, units per compostes de fusta i les basses saladores; a la part de la costa tocant a l'Aluet hi ha habitatges, oficines, sales de màquines i les garberes. A la part del port dels Alfacs hi ha un antic moll de fusta.[1]

Història modifica

Sabem que l'explotació de la sal era molt important, ja, a l'època àrab. En establir-se a la carta de poblament de Tortosa (1149) el novè de la sal reservat per al Comte. Però no és fins al segle xv que té una forta incidència a la conca de la Mediterrània occidental. Aquestes salines es creu que tenen el seu origen al segle xiv. El que s'anomenen Salines Vallès estaven a l'altra banda d'on estan les actuals, hi havia un moll de pedra que encara es pot veure, però se'l va engolir el mar. El moll actual fou fet cap a l'any 1905, inicialment de fusta i després reforçat amb ferro, avui dia en desús.[1]

L'any 1869 es suprimí el monopoli estatal de la sal. Isabel II concedí l'administració a perpetuïtat, de les Salines de la Trinitat, a la "Compañía Española de Investigación y Fomento Minero".[1]

La seva producció, a la dècada del 1960, representava una mica menys del 4% de la producció nacional. Es venia a la regió i a l'Europa septentrional, amb destí a la indústria química i a l'agricultura.[1]

Són les úniques salines que resten en actiu al Delta.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Salines de la Trinitat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 7 març 2019].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salines de la Trinitat