Salvador Mel·lo i Nicola
Salvador Mel·lo i Nicola (Barcelona, 4 de juliol de 1930 - Barcelona, 7 de març de 2001)[1] va ser un ballarí i coreògraf que va formar part de l'esbart dansaire Verdaguer i que ha volgut recuperar les antigues danses i, conservant el seu origen, les ha adaptat a l'escenari.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1931  Barcelona |
| Mort | 7 març 2001 (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògraf, ballarí, sardanista |
Mel·lo va ser el petit de dos germans d'una família amb qui no va tenir mai bona relació. Assidu al Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, on feia teatre, cant i d'escolà, el març de 1945 va decidir començar a assistir a les classes de dansa tradicional que allà s'hi impartien. El 18 d'abril de 1948 va assistir a l'estrena de l'Esbart Verdaguer al Palau de la Música Catalana i el 13 de setembre del mateix any va començar a assajar amb el cos de dansa dirigit per Manuel Cubeles. Aviat va començar a destacar com un dels millors dansaires, i el 1951 va rebre l'encarrec de dirigir els filials del Verdaguer.
El 1953, Cubeles va deixar la direcció de l'Esbart Verdaguer per fundar l'Esbart Sarrià i Mel·lo va ocupar el seu lloc. Va trencar amb la manera de treballar del seu antecessor, i això va causar un deteriorament en la seva relació. La nova direcció artística buscarà un resultat més vistós, amb influència de la dansa espanyola i els musicals americans. L'última actuació del Verdaguer és a la inauguració de la Copa del Món de Futbol del 1982, al Camp Nou.[3]
El 1976 va rebre l'encàrrec de dirigir l'Esbart Sant Cugat, on es va estar fins al 1988. Joan Serra va substituir-lo.[4] Aquest mateix any es va celebrar el 40è aniversari de l'Esbart Verdaguer i un grup d'antics dansaires van organitzar un homenatge al coreògraf. Aquesta va ser la seva última aparició en públic. Pràcticament no va sortir de casa fins a la seva mort.[5]
Producció coreogràfica[6] modifica
- El Tarlà (1953)
- Els cascavells (1954)
- Farandola provençal (1955)
- L'entrellissada del Rosselló (1956)
- Cants i danses de Mallorca / A una plaça de Sóller (1959)
- Cants i danses de València / Arabesc del País Valencià (1959)
- Catalònia (1959)
- Contrapàs nou (1959)
- Dansa galana (1959)
- De la processó de Verges (1959)
- Divertiments (1959)
- La dama d'Aragó (1959)
- L'envelat (1963)
- La Rambla (1964)
- Tossa 1914 (1966)
- Vilanesca (1966)
- Andorranes (1969)
- El celler (1969)
- Els esquemes de Tortosa (1969)
- Els quatre vents (1969)
- Fandango per als llauradors de Tabernes de Valldigna (1969)
- Les ballades (1969)
- Orfeu a Mallorca (1969)
- Papallones i roelles (1969)
- Recordant l'Alguer (1969)
- Trincar i riure (1971)
- Montjuïc (1985)
Notes modifica
- ↑ NydiaEspecial Salvador Mel·lo. Dir: Nydia. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.. 52:35. 52:30. [Consulta: 18 febrer 2021]
- ↑ Vilanesca a Fes la festa
- ↑ NydiaEspecial Salvador Mel·lo. Dir: Nydia. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.. 52:35. 44:00. [Consulta: 18 febrer 2021]
- ↑ «Història del cos de dansa de l'Esbart Sant Cugat». Arxivat de l'original el 13 d’agost 2020. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ NydiaEspecial Salvador Mel·lo. Dir: Nydia. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.. 52:35. 45:06. [Consulta: 18 febrer 2021]
- ↑ Lara, Jordi. Papallones i roelles: El coreògraf i ballarí Salvador Mel·lo. Edicions de 1984. ISBN 9788496061408.
Bibliografia modifica
- Papallones i roelles: El coreògraf i ballarí Salvador Mel·lo, de Jordi Lara. Edicions de 1984, Barcelona, 2004. ISBN 9788496061408 (català)
- Un Geni oblidat (Enregistrament sonor) : Salvador Mel·lo : 1930-2001[Enllaç no actiu], La Garriga : Edicions Albert Moraleda, DL 2012
Enllaços externs modifica
- «Especial Salvador Mel·lo». Nydia. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A., 22-03-2003. [Consulta: 11 març 2017].