Salvador Pàniker i Alemany

enginyer, filòsof i escriptor català

Salvador Pàniker i Alemany (en castellà: Salvador Pániker Alemany) (Barcelona, 1 de març de 1927 Barcelona, 1 d'abril de 2017) va ser un enginyer, filòsof, editor i escriptor català.[1][2]

Infotaula de personaSalvador Pàniker i Alemany
Nom original(es) Salvador Pániker Alemany
Biografia
Naixement1r març 1927
Barcelona
Mort1r abril 2017 (90 anys)
Barcelona
Lloc d'enterramentMonestir de Pedralbes (Barcelona) 
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

1977 –
Activitat
OcupacióFilòsof, enginyer, escriptor, professor d'universitat, polític i editor
OcupadorUniversitat de Barcelona
Participà en
19 juny 2002Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra
Família
CònjugeNúria Pompeia Vilaplana i Boixons
FillsAgustí Pàniker
GermansRaimon Panikkar i Alemany i Mercé Pàniker i Alemany
Modifica les dades a Wikidata

Fill de pare indi i mare catalana, va fer el batxillerat en un col·legi de jesuïtes. Era doctor en enginyeria industrial i va ser professor ajudant de metafísica a la Universitat de Barcelona. Era germà del també filòsof Raimon Panikkar i Alemany i de l'empresària i activista social Mercé Pàniker i Alemany. Va ser fundador i director de l'editorial Kairós i president de l'Associació Dret a Morir Dignament d'Espanya.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1977 va ser elegit diputat per Barcelona a la llista de la UCD, però poc temps després renuncià i deixà l'escó a Juan de Dios Ramírez Heredia, primer diputat d'ètnia gitana.

Va crear el concepte filosòfic de "retroprogressió". Partidari de les aproximacions híbrides i interdisciplinàries als diferents problemes humans, per a desenvolupar els seus conceptes filosòfics, ha begut tant de les fonts orientals com de la ciència moderna. Hom el considera un pensador vitalista, tot i que ell comença per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat. Precisament la seva filosofia és una resposta a aquest nihilisme, i apunta cap a l'art d'estar dret a l'era de la complexitat i la incertesa.

ObresModifica

  • A propósito de Sartre, la fe y los dioses (1965)
  • Los signos y las cosas (1969)
  • Cibernética y budismo Zen (1971)
  • Aproximación al origen (1982)
  • Conversaciones en Cataluña (1966)
  • Conversaciones en Madrid (1969)
  • Primer testamento (1985)
  • Ensayos retroprogresivos (1987)
  • Segunda memoria (1988)
  • Filosofía y mística (1992)
  • Cuaderno amarillo (2000)
  • Variaciones 95 (2002)
  • Asimetrías (2008)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica