Salvador Vergés i Cubí
Salvador Vergés i Cubí (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1946) és un escriptor i novel·lista català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1946  (76/77 anys)Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, novel·lista |
L'obra de Vergés, mestre industrial de professió i projectista, s'ha inspirat en el món de la pagesia d'abans de la guerra i també en el seu pare, exiliat a la Catalunya Nord. Entre les seves publicacions destaquen la seva primera novel·la, Les sabates descordades. inspirada en la trobada amb una monja mentre feia el Camí de Santiago, ja s'han publicat sis edicions. La seva segona novel·la La veu de la viola va ser finalista del 25è Premi Ciutat de Badalona, i ja s'han publicat dues edicions i s'ha portat als escenaris amb el mateix títol. Vergés també ha estat guanyador del 'Països Catalans Solstici d'Estiu', amb una història ambientada als anys vint i trenta del segle XX i protagonitzada per l'Aniol, fill orfe d'una minyona de pagès, ell perd la parla i acaba refugiant-se en la música, per a la qual descobreix una habilitat innata i un poder de comunicació més intens que el de les paraules.[1][2] Altres publiacacions seves també premiades ha estat Records de seda, que el 2016 va rebre el Premi Germans Espar, de relats viscuts.[3] Primer premi "Homilies d'Organyà, Primer Premi "Cinc Pins". Primer premi "Ajuntament de les Preses" Premi "Moritz amb cartes d'amor". Segon primi Sant Jordi "Diari de Girona. Finalista del premi "La Caixa" Mira'm als ulls i també d'altres premis. La seva tercera novel·la és: La llanterna de Montmartre. El seu blog: https://nothopucdirblog.wordpress.com/
ReferènciesModifica
- ↑ V., E. «Salvador Vergés publica la seva segona novel·la Amb ‘La veu de la viola' va ser finalista del 25è Premi Ciutat de Badalona». El Punt Avui, 28-02-2017 [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Salvador Vergés i Cubí i el seu últim llibre ‘La veu de la viola’». OlotTV, 14-12-2016 [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Fira del Llibre del Pirineu. Premis». Ajuntament d'Organyà, 2016. [Consulta: 1r gener 2022].