Sambo

El sambo és una art marcial inventada a l'URSS per mantenir en forma els seus soldats. El seu nom és un acrònim rus de la frase "defensa sense armes" i es va començar a practicar a la dècada de 1920. Combina tècniques del judo i la lluita tradicional russa amb algunes addicions d'altres arts de combat de diferents orígens, ja que es buscava el millor de cada tipus de lluita internacional. Es basa en moviments per immobilitzar l'adversari en el menor temps possible i per això van ser aplicats per soldats però també per la policia i treballadors de presons i psiquiàtrics, que rebien un entrenament específic. En la seva consideració d'esport, és una de les quatre modalitats bàsiques de lluita reconegudes per la FILA (essent les altres tres el judo, la lluita grecoromana i la lluita lliure).

Sambo

Tipus	art marcial i esport de combat
Creació	16 novembre 1938
País d'origen	Unió Soviètica

Els participants del sambo com a esport en l'actualitat usen un uniforme que consta d'una jaqueta vermella o blava, casc, cinturó, guants i pantalons amples. Competeixen amb adversaris d'un pes similar, com en altres modalitats de lluita com la boxa. Segons els cops donats o rebuts, s'atorguen un punts que decideixen el guanyador del combat. El terreny de joc és un cercle, fora del qual no es pot lluitar.

L'objectiu és deixar l'altre "a terra", posició que implica que qualsevol part del cos excepte els peus toqui la superfície del terra. És a dir, la persona "a terra" pot estar bocaterrosa, estirada sobre la seva esquena, caiguda de manera que el cap hagi impactat contra el sòl, de costat, aguantant-se amb els braços o espatlles, de genolls o si toca sense voler en un gir amb les mans.

S'atorguen punts cada cop que l'adversari és a terra. Igualment, se sumen punts si mentre està en aquesta posició se l'immobilitza durant un temps determinat o se li aplica una clau de subjecció. En canvi es perden punts si una persona demana a l'altra que aturi els seus cops (rendició temporal) o comet una falta amb un moviment il·legal (que pot suposar l'eliminació immediata segons la gravetat). Es considera il·legal colpejar el nas o fer que s'esclafi contra terra, tocar els ulls de l'adversari, colpejar les orelles, tirar del cabells, donar un cop a una articulació de manera intencionada quan l'adversari és a terra, mossegar o pessigar. Normalment els combats són a temps limitat i quan transcorre aquest temps es compten els punts de cada lluitador per decidir el guanyador. Segons els punts en diversos combats, s'assoleix un lloc o una altra de les competicions. A part dels campionats, a Rússia existeix un sistema de classificació similar al de cinturons d'altres arts marcials.

El sambo va ser reconegut com a estil nacional de lluita soviètic en 1938 i des d'aleshores es va introduir en els plans d'estudi d'educació física a les escoles i dins els entrenaments militars. En 1947 es va reconèixer el seu caràcter esportiu i van començar a organitzar-se tornejos arreu de l'URSS i posteriorment en països afins al règim soviètic. En 1966 va ser acceptat per la FILA, fita que va obrir la porta a les competicions internacionals. En 1981 va ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional, però encara no ha estat esport oficial en cap edició dels Jocs Olímpics.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sambo