Samovar

Un samovar (en rus: самовар, literalment "auto-caldera", Persa: سماور, turc: semaver) és un contenidor de metall escalfat usat tradicionalment per escalfar i bullir l'aigua en i al voltant de Rússia i també a l'Europa central, sud-oriental, els països d'Europa de l'est, Caixmir i en l'Orient Mitjà. Atès que l'aigua calenta es fa servir típicament per fer te, molts samovars tenen un accessori en forma d'anell (en rus: конфорка) voltant la seva xemeneia per contenir i escalfar un got d'aigua ple de concentrat de te.^[1]

Funcionament modifica

La xemeneia interior és plena de combustible sòlid, com carbó, així l'aigua roman en estat de bull. A la part superior es col·loca una tetera amb fulles de te, on la calor prepara lentament una infusió fortament concentrada anomenada zavarka, la infusió es dilueix amb l'aigua del samovar, i aleshores es pot beure.

Origen modifica

Els russos adoptaren el te a través dels mongols, però empraven el samovar molt abans que ells arribessin a territori rus.^[2]^[3] A causa del clima de fred extrem de les estepes, aquest recipient era útil per fer una infusió típica a base de mel fermentada i aigua, i les brases permetien mantenir-la calent.^[4] A més a més, la incorporació d'un precari regulador de tiratge va permetre introduir-lo a l'habitatge -de fet, l'etimologia de samovar significa cassola per cuinar un mateix. Per tant, els russos feren aviat del té un ritual a l'alçada dels mongols, xinesos, japonesos i d'altres pobles.

Parts d'un samovar: 1.Tapa de la xemeneia - 2.Suport per a la tetera - 3.Tapa del dipòsit d'aigua - 4.Dipòsit d'aigua - 5.Ansa - 6.Base del dipòsit - 7.Aixeta - 8.Vàlvula

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samovar

↑ ЭЛЕКТРОСАМОВАР ЭСТ 3,0/1,0 - 220, Руководство по эксплуатации, Государственное унитарное предприятие "Машиностроительный завод "Штамп" им. Б.Л. ВанниковаЭ, 300004, г. Тула
↑ "Самовары Лисицыных (Lisitsyns Samovars)", Sloboda, Tula, Russia, <http://www.tula.rodgor.ru/gazeta/659/history/2837/> Arxivat 2010-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-02-01. [Consulta: 18 abril 2017].
↑ Smith, R. E. F.; Christian, David. Bread and Salt: A Social and Economic History of Food and Drink in Russia. Cambridge: Cambridge University Press, 1984, p. 240. ISBN 978-0-521-25812-8.
↑ Kelley, Katie. «Episode 19 Russian Samovar». A History of Central Florida Podcast, June 5, 2014. [Consulta: January 24, 2016].

[1] ЭЛЕКТРОСАМОВАР ЭСТ 3,0/1,0 - 220, Руководство по эксплуатации, Государственное унитарное предприятие "Машиностроительный завод "Штамп" им. Б.Л. ВанниковаЭ, 300004, г. Тула

[2] "Самовары Лисицыных (Lisitsyns Samovars)", Sloboda, Tula, Russia, <http://www.tula.rodgor.ru/gazeta/659/history/2837/> Arxivat 2010-02-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-02-01. [Consulta: 18 abril 2017].

[SmithChristian1984-3] Smith, R. E. F.; Christian, David. Bread and Salt: A Social and Economic History of Food and Drink in Russia. Cambridge: Cambridge University Press, 1984, p. 240. ISBN 978-0-521-25812-8.

[4] Kelley, Katie. «Episode 19 Russian Samovar». A History of Central Florida Podcast, June 5, 2014. [Consulta: January 24, 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]