En música, el sampleig o sampling (en català mostreig),[1] és l'ús d'una porció -o sample- d'un enregistrament de so per reutilitzar-lo en una nova gravació. Les mostres musicals emprades poden contenir ritmes, melodies o gravacions de veu entre altres. Solen ser integrades mitjançant hardware -com els samplers i seqüenciadors- o programari com software d'edició i creació de música, tot i que també es pot fer mitjançant cinta magnètica o disc de vinil. D'aquesta manera, s'elabora una mescla o successió de seqüències de diferents àudios -provinents de cançons, gravacions o vídeos- que a més poden estar modificats mitjançant efectes de so.[2][3]

DJ Premier buscant entre diferents discs de vinil per samplejar

El mostreig no s'ha de confondre amb la interpolació musical. La interpolació, a diferència del sampleig, no empra porcions del copiades exactament del tema original: es torna a tocar i gravar de forma exactament igual que a la gravació original però evitant infringiment de drets d'autor.[4][5]

HistòriaModifica

La dècada del 1940, es va originar un procés similar al sampleig en la música concreta. Aquest tipus de música experimental es creava tallant, manipulant i fent bucles. El terme sampling va aparèixer al final de la dècada dels 70 de la mà dels creadors del Fairlight CMI, un sampler primerenc i molt influent emprat sobretot a la música pop dels anys 80.

El mostreig es va generalitzar a la música popular amb el naixement del hip hop a Nova York als anys 1970. No va ser fins als anys 80, quan el sampleig tal com el coneixem avui en dia va començar a emergir. A partir d'aquest moment la tecnologia va permetre grabar sons en format digital mitjançant ordinadors capaços tant de codificar i grabar els sons com de reproduir-los en llenguatge processable.

El 1988 sortí al mercat el sampler Akai MPC, amb un preu assequible per tots els públics i una interfície d'usuari intuïtiva, fent accessible el sampleig a molta més gent.

El sampleig és un dels fonaments de la música hip hop. Els productors de bases samplegen gravacions de funk i soul, concretament els breaks de bateria, que repetits en bucle constitueixen la base on els vocalistes -també anomentats MC- rapegen a sobre. Alguns productors han arribat a crear àlbums muntats íntegrament a partir de samples, com l'àlbum Endtroducing produït per DJ Shadow el 1996. Aquesta pràctica ha influït en pràcticament tots els gèneres musicals, sent la base de la música electrònica, el hip hop, el pop i el dub entre altres.

Drets d'autorModifica

El mostreig sense permís pot constituir un delicte per infringiment de drets d'autor. Quan es vol samplejar una porció d'una cançó, és necessari tenir el permís tant del propietari de la gravació (normalment un segell discogràfic) com també del propietari de la composició musical. Això és degut al fet que amb el sampleig es copia tant la gravació en sí com la composició conceptual del tema.[5]

El procés d'obtenció del permís per a emprar una mostra mitjançant una autorització per part dels creadors del contingut és un procés complex i costós. El cas de Grand Upright Music, Ltd. contra Warner Bros. Records Inc el 1991 va canviar la forma d'utilitzar les mostres, ja que el tribunal va dictaminar que el mostreig sense llicència constitueix una infracció dels drets d'autor. Emprar samples de fonts populars sovint té un cost prohibitivament car, cosa que fa que en alguns casos s'opti per la interpolació musical en la qual tan sols es requereix del permís del compositor conceptual de la melodia i no del propietari de la gravació.[3]


El sampler és un instrument musical digital que permet la el sampleig de sons i gravacions. El vídeo mostra un exemple bàsic de sampleig emprant la cançó Spies del grup Coldplay.


ReferènciesModifica

  1. «Mostratge, tecnologies del so i de la música» (en català). TermCat. [Consulta: 3 desembre 2019].
  2. Fulton, Will. Sampling and sequencing, hip hop (en anglès). Oxford University Press, 2012-07-10. 
  3. 3,0 3,1 Said. The art of sampling : the sampling tradition of hip hop/rap music and copyright law (en anglès). 2015. Superchamp Books. ISBN 978-0-9749704-1-7. 
  4. «What is the difference between samples, interpolations, elements and portions?» (en anglès). Music practice and theory, 27-03-2012. [Consulta: 3 desembre 2019].
  5. 5,0 5,1 «What is the Difference Between a Sample and Interpolation?» (en anglès). SongTrust. [Consulta: 3 desembre 2019].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica