San Salvador de Oña

El monestir de San Salvador d'Oña el trobem al poble d'Oña (província de Burgos, Castella i Lleó).

Infotaula d'edifici
San Salvador de Oña
Monasterio de Oña--Exterior 1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia benedictina i monument Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCastella i Lleó
ProvínciaBurgos
MunicipiOña Modifica el valor a Wikidata
 42° 44′ 01″ N, 3° 24′ 47″ O / 42.733611°N,3.413056°O / 42.733611; -3.413056
Bé d'Interès Cultural
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000462
Lloc webmonasteriodeoña.com Modifica el valor a Wikidata
Vista exterior

HistòriaModifica

Va ser fundat l'any 1011 pel comte de Castella Sanç I Garcia de Castella, per a la seva filla Tigrídia d'Oña, com a monestir dúplice,[1] amb monges procedents del de San Juan de Cillaperlata, i monjos del de San Salvador de Loberuela. Per escriptura atorgada el 30 de juny del 1033 pel rei Sanç III de Navarra i la seva esposa Donya Múnia de Castella, el monestir va passar a dependre únicament dels monjos cluniacencs. És a partir d'aquest moment que adquireix una desenvolupament i influència més grans, i arriben a estar sota la seva jurisdicció més de setanta monestirs i esglésies repartits geogràficament pel nord de la província de Burgos, Cantàbria i la vall del riu Pisuerga palentí.

Un nou brot de florida es produïx quan, a partir de 1506, s'integra en la Congregació Benedictina de Valladolid. La invasió francesa primer i la desamortització posterior són la causa de no poques destruccions i de l'abandó del cenobi per part de la comunitat benedictina. A partir de 1835 la seva església es converteix en parròquia de la localitat i les dependències monacals no tornaran a ser restaurades i ocupades fins a 1880, que van ser adquirides pels jesuïtes qui hi van romandre fins a 1968.

A partir d'aquesta data el complex monàstic va passar a dependre de la Diputació Provincial de Burgos com a hospital psiquiàtric.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica