Sancho Blázquez Dávila
Sancho Blázquez Dávila fou un religiós castellà, d'origen noble, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1312 i 1355.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1233 ↔ 1266 Àvila |
| Mort | 1355 Àvila |
| Sepultura | Catedral d'Àvila |
| Canceller major de Castella | |
| 1325 – 1326 | |
 Bisbe d'Àvila | |
| 1312 – 1355 ← Pedro González Luján – Gonzalo Fernández de la Torre → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme i Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
D'origen nobiliari, el llinatge havia estat una de les primeres pobladores d'Àvila[1] i posseïa la senyoria de Navamorcuende-Cardiel, era fill de Blasco Ximeno, i germà de Fernán Blázquez, que fou alcalde d'Àvila.[2] Fou bisbe d'Àvila entre 1312 i 1355. Ostentà altres càrrecs al llarg de la seva vida, i combinats amb el càrrec episcopal: fou notari major de Castella entre 1313 i 1320; canceller major de Castella entre 1325 i 1326, aquest darrer càrrec, el va compatibilitzar amb el de notari major de la casa del rei. Era, a més, senyor de la població de Villatoro, un mayorazgo que va fundar el 1328. Al final del seu episcopat va intervenir en les desavinences matrimonials del rei Pere I.[3] També va participar en el setge de Gibraltar i va ser una figura important durant la minoria d'Alfons IX, especialment amb les revoltes de Toro, Valladolid i Zamora. Finalment, va fundar el monestir cistercenc d'Àvila i l'hospital de San Vicente, i va actuar en la basílica de San Vicente, en aprovar les constitucions de la confraria en honor del màrtir.[4]
Gràcies a haver ostentat durant més de quaranta anys el bisbat d'Àvila, va fer ús de pràctiques de caràcter nepotista: va col·locar en el capítol catedralici als seus parents, com el seu renebot, Sancho Sánchez, que fou canonge i ardiaca d'Olmedo el 1338, i el canonge Fernán Blázquez.[5] Gil González Dávila diu que Blázquez va morir a Valladolid, i va ser enterrat a la catedral d'Àvila, a la capella de sant Blai.[6]
Referències modifica
- ↑ González Dávila, 1618, p. 66.
- ↑ Díaz Ibáñez, 2005, p. 571.
- ↑ Moreno Núñez, 2001, p. 398.
- ↑ Ferrer García, 2008, p. 345.
- ↑ Díaz Ibáñez, 2005, p. 571-572.
- ↑ González Dávila, 1618, p. 71.
Bibliografia modifica
- Díaz Ibáñez, Jorge «La incorporación de la nobleza al alto clero» (en castellà). Anuario de Estudios Medievales, núm. 35/2, 2005, pàg. 557-603. ISSN: 0066-5061.
- Ferrer García, Félix A «Clérigos y feligreses en la Basílica de San Vicente de Ávila: actividades litúrgicas, lúdicas y funerarias (siglos XVI-XVII)» (en castellà). Hispania. Revista Española de Historia, volum LXVIII, núm. 229, maig-agost 2008, pàg. 341-374. ISSN: 0018-2141.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los Reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom I. Madrid: Imprenta de Pedro de Horna y Villanueva, 1618.
- Moreno Núñez, José Ignacio «Poder económico e influencia social de un clérigo castellano» (en castellà). En la España Medieval, núm. 24, 2001, pàg. 395-419.
| Precedit per: Pedro González Luján |
Bisbe d'Àvila 1312-1355 |
Succeït per: Gonzalo Fernández de la Torre |