Sangoneres

Les sangoneres o sangonelles són anèl·lids de la subclasse dels hirudinis que s'adhereixen a altres animals i els xuclen la sang.[1] Aquest tipus d'alimentació es coneix com a hematofàgia.

Infotaula de nom vulgarSangoneres
Nom vulgar sense valor taxonòmic
Sucking leech.jpg
Sangonera comuna xuclant sang
Organismes amb aquest nom
Marca que deixen a la pell les tres dents de la sangonera comuna.

Hi ha sangoneres d'aigua dolça, terrestres i marines. Comparteixen amb els cucs de terra la presència de clitel i com ells també són són hermafrodites.

La sangonera medicinal europea, Hirudo medicinalis i alguns congèneres, així com algunes altres espècies, s'han utilitzat en medicina per a sagnies (extracció de sang dels pacients) durant segles, encara que la majoria de sangoneres no s'alimenten de sang humana.

Les sangoneres ataquen els seus hostes i s'hi queden adherides xuclant la sang fins que s'omplen, en aquest punt es desprenen per tal de fer la digestió. El cos d'una sangonera està constituït per 33 segments. Totes les sangoneres tenen una ventosa anterior (oral) format pels sis primers segments del cos, que utilitzen per a enganxar-se a l'hoste. Tenen unes mandíbules formades per tres plaques quitinoses de vores dentades amb les què perforen la pell de la seva víctima mentre alliberen un anestèsic per a evitar que l'hoste noti la mossegada. La seva musculosa faringe succiona la sang de l'hoste mentre secreten un enzim anticoagulant, la hirudina, per tal que la ferida no es tanqui.

Algunes espècies tenen cura dels petits, mentre proveeixen menjar, transport i protecció, cosa que és un comportament poc comú entre els anèl·lids.

ReferènciesModifica

  1. «Diccionari de la llengua catalana - Sangonera». [Consulta: 1r febrer 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica