Obre el menú principal

Sant Andreu d'Oleta és el nom de l'església parroquial del poble d'Oleta, del terme comunal d'Oleta i Èvol, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Sant Andreu d'Oleta
Oleta - campanar.jpg
Dades
Tipus Església parroquial
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
ComunaOleta i Èvol
 42° 33′ 19″ N, 2° 16′ 16″ E / 42.55522222°N,2.27108333°E / 42.55522222; 2.27108333
Modifica les dades a Wikidata

Està situada[1] al bell mig de l'allargassat nucli de població principal d'Oleta, al peu de la carretera general (Avinguda del General de Gaulle), i just al nord de l'estació del Tren Groc.

HistòriaModifica

L'edifici està documentat per primer cop el 1069, aleshores sota l'advocació de Santa Maria. Va ser la seu d'una pabordia de canonges de Sant Agustí que depenia de Santa Maria de Cornellà de Conflent fins al 1592. Del 1597 al 1611 l'església fou objecte d'una considerable restauració i ampliada; el 1603 rebé el títol de parròquia. En beneir-la Antoni Gallart, bisbe d'Elna, la rededicà a Sant Andreu, que era el patró de l'església d'Èvol, que aquell any perdé la categoria de parroquial. S'invertia així el paper de les dues esglésies, atès que fins aleshores Santa Maria d'Oleta era sufragània de Sant Andreu d'Èvol.

L'edificiModifica

L'església té una nau principal, dues naus laterals simètriques i un presbiteri quadrat. Conserva a l'esquerra de l'altar major l'absis romànic originari. Els retaules estan dedicats als sants Cosme i Damià (1611), al Sant Crist i al Roser (tots dos del segle XVII). El campanar, del segle xix, té punts de semblança amb el de Santa Maria del Voló, del 1861.

Finestra romànica del Castell d'ÈvolModifica

A la façana occidental de l'església hi ha una finestra geminada romànica, amb la columna central dotada d'un capitell esculpit, probablement procedent del Castell d'Èvol.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Ponsich, Pere. «Esglésies del Conflent anteriors als 1300: Oleta. Sant Andreu d'Oleta». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Becat, Joan. «103 - Oleta i Èvol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 98. Sant Andreu d'Oleta». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oleta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.